Moltes gràcies Biel per fer-te resó de les reclamacions fetes des de la plataforma.

Com sempre un plaer poder observar les teves fotos.

Salut

La Carretera Vella de Lluc, tres anys de denúncies per reclamar pas lliure per un camí públic.

A mitjan desembre de 2005, un grup de pollencines i pollencins ens vam reunir per tal de demanar a l'Ajuntament de Pollença que actués davant el tancament d'un camí clarament públic com és la carretera vella de Lluc. Així, a la carta de Nadal que escriguérem des del que ha esdevingut una secció de la Plataforma Pro Camins Públics Oberts al municipi de Pollença, que s'afegia així a la ja constituïda a Manacor, demanàvem a l'Ajuntament que garantís el lliure pas per aquesta via.

Notícies de premsa, declaracions d'intencions... se succeïen, però el camí seguia tancat, així que vam decidir convocar la primera excursió per reivindicar el pas lliure per aquesta carretera el 7 de maig de 2006, excursió que congregà prop de 500 persones. D'aquí va arribar el primer moviment en forma de decret de batlia de qui en aquells moments era Batle, el senyor Joan Cerdà, però aquest decret va quedar en paper banyat i la carretera vella de Lluc continuà tancada en diversos trams, els accessos s'obriren només a la finca de Muntanya, a Escorca. Mentrestant, a la finca de Binifaldó, propietat del Govern de les Illes Balears, els accessos es mantenien tancats; a Pollença a dia d'avui seguim sense resposta pel que fa a si les finques confrontats amb la carretera vella de Lluc tenen cap tipus de llicència per fer aquest tancament, fet que ha provocat que haguéssim de fer algunes demandes a la fiscalia de Medi Ambient per la manca d'actuació del batle i regidor d'Urbanisme.

L'any passat, després de seguir amb les nostres reivindicacions, que no han estat exclusives d'aquest camí, sinó d'altres del municipi de Pollença que presenten la problemàtica de pas, en aquells moments ens trobàvem, a més, que una de les persones que tancaven el pas a la carretera vella de Lluc era el batle, el senyor Tomeu Cifre Ochogavia. Vam tornar a convocar una nova excursió reivindicativa, en aquest cas el 22 d'abril de 2007, amb una bona participació com en l'anterior, en aquest cas el Consell Insular de Mallorca va decidir incloure dins el seu inventari de béns la carretera vella de Pollença a Lluc, i posteriorment iniciar la delimitació d'aquesta per tal de contribuir a l'aclariment de la seva titularitat pública, documents d'incautació dels terrenys, treballs topogràfics, documentació arxivística del fet que la carretera vella pertanyia a la Diputació Provincial, actes de ple municipal en què s'acorda transferir aquests terrenys a la Diputació, documents que declaren la inclusió d'aquest carretera dins el pla nacional... tot això i esperar que el Consell Insular actuï definitivament per preservar un bé públic i per garantir el lliure pas, així, per tal de recordar que esperam solucions a aquest fet, el proper 27 d'abril tornam a convocar una excursió per la carretera vella de Pollença a Lluc.

Sabem que els polítics municipals estan massa preocupats en grans projectes, com pugui ser la construcció d'un auditori, però nosaltres només volem demanar que es preservin les rutes amb interès paisatgístic, etnològic i cultural del nostre municipi, aquest fet també pot contribuir a la desestacionalització turística, a conscienciar la població en el respecte i coneixement de la natura, a mantenir la riquesa cultural i natural del nostre poble, i també, per què no dir-ho, l'obertura d'aquest camí serà un exemple de compliment de la legalitat; per tant, estam segurs que les persones preocupades per la conservació del nostre patrimoni treballaran perquè aquesta sigui la darrera excursió reivindicativa per la carretera vella de Pollença a Lluc, i que la propera sigui senzillament una excursió, que és el que volem tots els amants de la natura, poca cosa, només volem que protegeixin el patrimoni públic, ens veurem dia 27, pensau a dur pa i taleca.

Tot moviment per recuperar els bens del poble per el poble, te i tindrà sempre el meu suport.
Enhorabona i gràcies a tots aquells que lluiteu per aconseguir-ho. Gràcies per tant a la Plataforma Pro Camins Públics Oberts. I moltes gràcies Biel per la teva feina i les fotos.

Moltes gràcies a tots i totes, i amb especial a tots aquells que feis una feinada per la recuperació d'aquests espais, que són els camins públics.
I enhorabona Biel pel teu Blog

Pens que a aquest tema ja s'hauria de notar el canvi de govern. La feina de la Plataforma mereix alguna cosa més que el silencia i la passivitat.

Tranquil·litza que a Pollença encara hi hagi gent que es comprometi en defensa del territori que ens va acollir i ens substenta. No fer-ho seria des-amor, indiferència, embrutiment o crim. Gràcies per no estar embrutits i mostrar la vàlua d'una papalloneta, d'una pedra o d'un garballó. Pollença ja estaria calcinada fa temps si no fos perquè han trobat la resistència dels que ens aferràvem a un jonc o a un albó amb un amor desesperat i bell.
Us vull recordar que al meu bloc L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS, que orgullosament acull el vostre enllaç, he començat a publicar la novel·la UNA ALTRA VIDA, d'acusada sensibilitat ambiental; un text que ha estat i és perseguit sense treva per la caterva 'speculatrice' que parasita la nostra nissaga, ara fent parada i fonda a la nostra costa perquè ja no tenen res pus, tot ho han abolit i fet salvatge. 'En acabar els doblers pegarem a les cortines', va dir en Bou; i això mateix és el que han fet. No han deixat canya dreta. A més a més, i és el que jo no puc sofrir, s'han posat la màscara de defensors de la cultura, és a dir: el malfraig que fan, és en nom de la cultura. Per això obren museus (pagats nostres, val a dir) i al mateix temps deixen a l'atzar de l'espoli meravelles com les restes fenícies de Santa Margalida i l'Illa dels Porros... Els guiris s'escarrufen quan visiten, i troben desprotegides, les pedres del cementeri paleocristià, per no anar més enfora.
Amb aquestes amistats, no sé per què volem tenir enemics. Per això és tan valuós que cadascú s'arromangui, com fa en Biel mateix amb el seu fotobloc, mirant de tirar endavant la seva feina en solitari, com faig jo mateixa amb un esforç titànic, 'gratia et amore' i sense esperar compensació, perquè en el pecat ja hi ha la penitència: vull dir que la compensació és la felicitat, la plenitud que em dóna aquest tràfec de la creativitat mitjançant les paraules, aquestes velles tragineres de la llengua catalana.

Som N,Andreu.... Biel una abaraçada i anims .
Els perellons son forts i mala herbe mai mor...salut

Som N,Andreu.... Biel una abaraçada i anims .
Els perellons son forts i mala herbe mai mor...salut