Formentor o la banalització d’un paisatge extraordinari

Al mirador del Colomer, a la Creueta, a la península de Formentor, al paratge natural de la Serra de Tramuntana, les cabres s’acosten als turistes per demanar menjar, mentre les gavines esperen les deixalles al voltant del mirador. No és una escena anecdòtica: és el reflex d’un paisatge convertit en escenari d’un model turístic cada vegada més massificat. Entre els impactes detectats i les restriccions que al lloc es generen s’allunya a la població local del seu propi territori, Formentor s’ha convertit en símbol d’una nova realitat: la gentrificació dels espais naturals.

Les cabres que ja no fugen

Al mirador del Colomer s’hi repeteix una escena reveladora. Una cabra amb el seu cabrit, s’acosta als visitants amb absoluta confiança. Sap que allà hi trobarà menjar. Algú li allarga una galeta o una pell de fruita mentre desenes de mòbils immortalitzen l’instant. L’animal espera pacientment. La imatge pot semblar simpàtica, però explica una transformació profunda: el paisatge ha deixat de ser un espai salvatge per convertir-se en un escenari. Cabrum alimenta cabrum. Qui dona menjar a la cabra alimenta també el problema.

El banquet de les deixalles

Les cabres salvatges ja exerceixen una pressió considerable sobre la vegetació (molta és endèmica) d’aquest extrem de la Serra de Tramuntana. Quan a aquesta situació s’hi afegeixen les restes de menjar dels visitants, envasos de llauna i de plàstic, mocadors de paper, preservatius, … el desequilibri encara s’accentua. El mateix passa amb la gavina comuna, que ha trobat en les deixalles dels turistes una font d’aliment fàcil. Un ecosistema auster i divers, modelat pel vent i condicionat per la sal, acaba farcit per les deixalles dels humans.

La postal col·lapsada

El mirador del Colomer és un dels punts més visitats de Mallorca. La imatge és espectacular: penya-segats abruptes, la mar oberta i la silueta del Colomer emergint de l’aigua. Però aquesta postal conviu amb una realitat menys idíl·lica.

L’aparcament es col·lapsa des de primera hora del matí. Els cotxes ocupen marges i racons improvisats mentre la carretera que travessa la península es converteix en una filera contínua de vehicles, autocars, motocicletes i bicicletes.

A pocs metres del mirador hi ha un bar i uns serveis públics amb WC (de pagament) que intenten absorbir una pressió de visitants molt superior a la que aquest indret podia imaginar fa dècades. La distància entre aquestes instal·lacions i la zona d’exclusió del paratge natural de la Serra de Tramuntana és mínima: la frontera entre protecció i explotació turística es redueix a una barana i a una franja d’asfalt.

Cadenats i fems

Els signes de la pressió turística són visibles pertot arreu. A les baranes del mirador i al penya-segat hi pengen cada vegada més cadenats que s’hi deixen com a record del pas per Formentor. És un gest importat de ciutats turístiques que aquí apareix completament fora de lloc. També s’acumulen restes de menjar, llaunes i plàstics. Una part acaba als contenidors sobresaturats; una altra queda abandonada a les voreres o és llançada directament pels penya-segats.

Les carreteres que ja no respiren

La saturació no es limita al mirador. La carretera cap a la Talaia d’Albercutx es converteix sovint en un exercici d’equilibrisme entre cotxes mal aparcats, visitants caminant per la calçada i vehicles intentant trobar un lloc impossible on aturar-se.

La situació de la carretera que va fins el far és pitjor! fins i tot fora de temporada alta ja resulta difícil arribar fins al punt més septentrional de Mallorca. El passat dilluns 2 de març vam intentar fer-hi camí amb cotxe. Encara no han entrat en vigor les restriccions de primavera/estiu (previstes pel 15 de maig), però ens vam trobar amb una cua d’aproximadament un quilòmetre de vehicles i una presència constant de ciclistes baixant a gran velocitat per una carretera estreta i plena de revolts, patint vàries situacions de risc. Vam decidir donar mitja volta abans de poder arribar al far. Si a principis de març la carretera i els altres espais ja es troben en aquestes condicions, és legítim demanar-se quin és el límit d’aquest model.

Quan els habitants es converteixen en visitants

Les restriccions de trànsit que s’apliquen són necessàries, però també revelen una contradicció: sovint dificulten l’accés de la població local a un espai que forma part del seu propi territori. Allò que durant generacions havia estat un indret accessible per a la gent de Pollença i de Mallorca es transforma progressivament en un escenari condicionat per la gestió dels fluxos turístics. Aquest procés té un nom cada vegada més present en el debat territorial: gentrificació de l’entorn natural.

Formentor o la banalització d’un paisatge extraordinari

Formentor, la Serra de Tramuntana per extensió,  continuen despertant admiració, són paisatges que han esdevingut destí, mostrant ja signes evidents d’esgotament. Les cabres que esperen menjar, les gavines disputant les restes, els cadenats a les baranes, els caramulls de pedres, els fems a les voreres, els embossos de vehicles… i els salts base des de zones d’exclusió! no són simples anècdotes: són símptomes. La qüestió ja no és només com gestionar els visitants, sinó quin tipus de relació volem mantenir amb els paisatges que més ens representen. Si som capaços de posar límits i entendre que la fragilitat també forma part del seu valor, encara serem a temps de preservar l’essència d’aquests paratges.

Perquè estimar un lloc no és només voler-lo mostrar al món; és saber posar límits perquè continuï essent racionalment gaudit per les generacions futures.