La irrupció de la intel·ligència artificial en els programes d’edició fotogràfica ha obert un debat que els fotògrafs de natura no podem ignorar. Fins on arriba l’edició legítima? On comença la ficció? Els límits s’han tornat difusos, i en fotografia de natura això no és una qüestió estètica: és una qüestió de testimoni i de rigor documental. Una imatge generada per IA, per convincent que sigui, no és prova de res. És una ficció elaborada que, presentada com a documental, contamina el valor de tot allò que sí que és real.
Paisatge
El Rec, un torrent que no ho és
El Rec de Pollença és un torrent que no ho és: a diferència de la resta de torrents mallorquins, hi raja aigua quasi sempre. És la manifestació visible d’un complex aqüífer càrstic que descarrega als Ulls del Rec, barrejant aigua dolça i marina en proporcions canviants. L’article en repassa la hidrogeologia singular, el paper com a braç principal de l’Albufereta i el ric patrimoni hidràulic i toponímic que ha generat -des dels molins d’aigua fins a les empremtes musulmanes-. Un sistema natural i cultural excepcional, però fràgil davant la pressió urbanística, la sobreexplotació i el canvi climàtic.
Caramulls que -encara- maten
Els caramulls de pedres, una «moda» que causa estralls. Els caramulls no són només pedres. Fer un caramull no és art, ni és espiritualitat; és ignorància! L’any 2015, l’entitat Terraferida publicava un crit d’alerta que avui, el 2026, és més necessari que mai: “Caramulls que maten, enemics en equilibri”. Aquell article denunciava una moda que tot just començava. Deu anys després, el que era un avís s’ha convertit en una realitat desoladora: no podem mirar els caramulls com una anècdota, són un indicador clar de degradació ecològica i cultural, transformadors de paisatges sencers en escenografies artificials.
Camins…
Hi ha camins que no només travessen el paisatge, sinó també el temps. A l’entorn de s’Albufera, Un antic molí esqueixat i una tossuda figuera encara arrelada al terra, són el discret testimoni d’un altre temps. On abans hi havia necessitat, avui hi ha silenci i paisatge.
Formentor, quan el paisatge esdevé destí
Quan un espai així esdevé destí turístic, deixa de ser un sistema en equilibri per convertir-se en reclam. A Formentor, la massificació es concentra estacionalment en els punts més fràgils, amb impactes acumulatius. Estem tensionant un territori amb límits físics que no podem ignorar.