L’any 2000 vaig fotografiar a la badia de Pollença una estrella de mar vermella amb set braços, una anomalia molt poc freqüent. Vint-i-sis anys després, digitalitzant aquesta diapositiva, la curiositat continua sent la mateixa: què havia fet que aquell exemplar fos diferent? Intent explicar, les possibles causes d’aquest fenomen i el que en diu la ciència, sense anar més enllà del que permet una simple fotografia. És, sobretot, una petita història de curiositat, d’observació pacient i d’aquells petits misteris que la mar encara es guarda.
Fauna
Les papallones que venen d’Àfrica
Aquests dies, el nord de Mallorca i altres indrets de les Balears s’han omplit de desenes de milers de migradores dels cards (Vanessa cardui). Venen de l’Àfrica, han travessat el Mediterrani empeses pel vent del sud, i la de les Balears és la primera terra que troben. Cap d’aquests individus completarà el viatge: passant el testimoni de generació en generació, recorren prop de 15.000 km fins a Escandinàvia. De passada, pol·linitzen. Un espectacle natural que amaga una història extraordinària.
Quan les desbrossadores silencien la primavera
La desbrossada intensiva de voreres i camins en primavera està transformant espais plens de flors i insectes en deserts ecològics, eliminant refugis essencials per a abelles, papallones i altres pol·linitzadors en el moment de màxima activitat biològica. Espècies sovint considerades «males herbes», com els cards, són clau per a la biodiversitat, i els experts alerten que la pèrdua d’aquests hàbitats accelera el declivi dels pol·linitzadors a Europa. Cada cop més territoris aposten per una gestió ecològica de les voreres, compatible amb la seguretat viària: conservar les voreres florides no és abandonament, és protegir vida, paisatge i futur.
Pinces invasores. El cranc blau transforma s’Albufera
L’impacte ecològic del cranc blau (Callinectes sapidus) a s’Albufera de Mallorca és profund i multifactorial, no es limita a la depredació directa. Es tracta d’una espècie invasora, oportunista i extremadament voraç, que s’alimenta pràcticament de qualsevol organisme que pot capturar. La gestió de la problemàtica que suposa és un procés que va més enllà de la biologia. Erradicar-lo és inviable. Gestionar-lo, imprescindible.
Caramulls que -encara- maten
Els caramulls de pedres, una «moda» que causa estralls. Els caramulls no són només pedres. Fer un caramull no és art, ni és espiritualitat; és ignorància! L’any 2015, l’entitat Terraferida publicava un crit d’alerta que avui, el 2026, és més necessari que mai: “Caramulls que maten, enemics en equilibri”. Aquell article denunciava una moda que tot just començava. Deu anys després, el que era un avís s’ha convertit en una realitat desoladora: no podem mirar els caramulls com una anècdota, són un indicador clar de degradació ecològica i cultural, transformadors de paisatges sencers en escenografies artificials.