La desbrossada intensiva de voreres i camins en primavera està transformant espais plens de flors i insectes en deserts ecològics, eliminant refugis essencials per a abelles, papallones i altres pol·linitzadors en el moment de màxima activitat biològica. Espècies sovint considerades «males herbes», com els cards, són clau per a la biodiversitat, i els experts alerten que la pèrdua d’aquests hàbitats accelera el declivi dels pol·linitzadors a Europa. Cada cop més territoris aposten per una gestió ecològica de les voreres, compatible amb la seguretat viària: conservar les voreres florides no és abandonament, és protegir vida, paisatge i futur.
Fauna
Pinces invasores. El cranc blau transforma s’Albufera
L’impacte ecològic del cranc blau (Callinectes sapidus) a s’Albufera de Mallorca és profund i multifactorial, no es limita a la depredació directa. Es tracta d’una espècie invasora, oportunista i extremadament voraç, que s’alimenta pràcticament de qualsevol organisme que pot capturar. La gestió de la problemàtica que suposa és un procés que va més enllà de la biologia. Erradicar-lo és inviable. Gestionar-lo, imprescindible.
Caramulls que -encara- maten
Els caramulls de pedres, una «moda» que causa estralls. Els caramulls no són només pedres. Fer un caramull no és art, ni és espiritualitat; és ignorància! L’any 2015, l’entitat Terraferida publicava un crit d’alerta que avui, el 2026, és més necessari que mai: “Caramulls que maten, enemics en equilibri”. Aquell article denunciava una moda que tot just començava. Deu anys després, el que era un avís s’ha convertit en una realitat desoladora: no podem mirar els caramulls com una anècdota, són un indicador clar de degradació ecològica i cultural, transformadors de paisatges sencers en escenografies artificials.
S’Albufera i el risc de tornar-se massa salada
S’Albufera de Mallorca fa anys que pateix una transformació profunda: el que era un mosaic d’aigües dolces i extensos canyissars evoluciona cap a una llacuna més salada, tèrbola i eutrofitzada. La biologia de l’avisador i la del flamenc ens permeten entendre aquests canvis.
L’agonia de les fotges de s’Albufera
Les fotges s’esvaeixen a s’Albufera de Mallorca. El col·lapse de la fotja comuna i la fragilitat de la banyuda posen en evidència que s’Albufera està deixant de ser un oasi d’aigua, s’està eutrofitzant i convertint en un salobrar.