Els caramulls de pedres, una “moda” que causa estralls. Els caramulls no són només pedres. Fer un caramull no és art, ni és espiritualitat; és ignorància! L’any 2015, l’entitat Terraferida publicava un crit d’alerta que avui, el 2026, és més necessari que mai: “Caramulls que maten, enemics en equilibri”. Aquell article denunciava una moda que tot just començava. Deu anys després, el que era un avís s’ha convertit en una realitat desoladora: no podem mirar els caramulls com una anècdota, són un indicador clar de degradació ecològica i cultural, transformadors de paisatges sencers en escenografies artificials.
Flora
Camamil·la de mar als penyals
És fàcil no veure la camamil·la de mar (Senecio varicosus). Creix discreta, encaixada dins escletxes on gairebé no hi ha sòl. Però quan floreix, apareixen els seus capítols menuts, de tonalitats violàcies, amb les flors tubulars agrupades en una estructura compacta. Una forma senzilla i eficaç, pensada per resistir més que per destacar.
Erodium reichardii, vida als penyals
Erodium reichardii creix sobretot als indrets ombrívols i relativament humits dels penya-segats calcaris de la Serra de Tramuntana mallorquina, on arrela dins petites fissures de la roca. També es pot trobar a alguns punts de la península de Llevant (Artà) i a la costa de Tramuntana de Menorca. Es tracta d’un endemisme de les Illes Balears, absent a les Pitiüses i a Cabrera.
El Marfull, la flor que s’avança a la primavera
Aquest Marfull, fotografiat a Pollença és un dels arbusts més característics dels alzinars de Mallorca, la seva floració, cada hivern, és un dels primers senyals que la primavera s’acosta.
Mosques grosses
Aquesta és una de les meves primeres referències visuals del cicle anual d’orquídies. Considerada la més primerenca de la flora balear. Les orquídies depenen dels insectes per a la pol·linització i presenten adaptacions específiques que faciliten la transferència del pol·len.