Flora

Fonoll marí. Crithmum maritimum ©bielperello.com

Fonoll marí, entre la pedra i la sal

Arrelat a la roca i banyat per la sal, el fonoll marí (Crithmum maritimum) és una de les plantes més emblemàtiques del litoral de les Illes Balears. Espècie catalogada, símbol d’adaptació al medi i memòria gastronòmica de les Illes, avui ens convida a repensar la nostra relació amb el litoral. Una mirada contemporània a una planta humil i resistent.

Gonepteryx cleopatra - Papallona llimonera ©bielperello.com

Quan les desbrossadores silencien la primavera

La desbrossada intensiva de voreres i camins en primavera està transformant espais plens de flors i insectes en deserts ecològics, eliminant refugis essencials per a abelles, papallones i altres pol·linitzadors en el moment de màxima activitat biològica. Espècies sovint considerades “males herbes”, com els cards, són clau per a la biodiversitat, i els experts alerten que la pèrdua d’aquests hàbitats accelera el declivi dels pol·linitzadors a Europa. Cada cop més territoris aposten per una gestió ecològica de les voreres, compatible amb la seguretat viària: conservar les voreres florides no és abandonament, és protegir vida, paisatge i futur.

Caramull de pedres a la Talaia d'Albercutx (Pollença).

Caramulls que -encara- maten

Els caramulls de pedres, una “moda” que causa estralls. Els caramulls no són només pedres. Fer un caramull no és art, ni és espiritualitat; és ignorància! L’any 2015, l’entitat Terraferida publicava un crit d’alerta que avui, el 2026, és més necessari que mai: “Caramulls que maten, enemics en equilibri”. Aquell article denunciava una moda que tot just començava. Deu anys després, el que era un avís s’ha convertit en una realitat desoladora: no podem mirar els caramulls com una anècdota, són un indicador clar de degradació ecològica i cultural, transformadors de paisatges sencers en escenografies artificials.

Camamil·la de mar. Senecio varicosus ©bielperello.com

Camamil·la de mar als penyals

És fàcil no veure la camamil·la de mar (Senecio varicosus). Creix discreta, encaixada dins escletxes on gairebé no hi ha sòl. Però quan floreix, apareixen els seus capítols menuts, de tonalitats violàcies, amb les flors tubulars agrupades en una estructura compacta. Una forma senzilla i eficaç, pensada per resistir més que per destacar.

Erodium reichardii @bielperello.com

Erodium reichardii, vida als penyals

Erodium reichardii creix sobretot als indrets ombrívols i relativament humits dels penya-segats calcaris de la Serra de Tramuntana mallorquina, on arrela dins petites fissures de la roca. També es pot trobar a alguns punts de la península de Llevant (Artà) i a la costa de Tramuntana de Menorca. Es tracta d’un endemisme de les Illes Balears, absent a les Pitiüses i a Cabrera.