L’estiu de 1986, un jove biòleg es va endinsar dins s’Albufera amb una llibreta i una brúixola per estudiar-ne la vegetació. Durant tres mesos, fent moltes passes, va observar i documentar un territori complex. El resultat va ser un treball pioner que va aprofundir en el coneixement de les comunitats vegetals de s’Albufera. Quaranta anys després, aquell mapa conserva no només el seu valor científic, sinó també la memòria d’una manera de conèixer el territori. Una història de camp, de vocació i de descoberta.
Flora
La mar no em deixa veure-hi clar
Temperatures excepcionals, una mar tèrbola i una pressió turística que no deixa de créixer. Aquest estiu ens ha mostrat una vegada més fins a quin punt la nostra mar és vulnerable. Els efectes de l’escalfament ja es deixen veure en la biodiversitat, mentre augmenten les embarcacions i les activitats recreatives. Però també hi ha persones que treballen per conservar-la i recuperar-la. Després de tants anys mirant la mar de prop, cada vegada em costa més no demanar-me quina mar volem deixar a qui vengui darrere nosaltres.
L’estepa joana
Al mes de maig, la garriga s’omple d’un groc intens i d’una aroma resinosa inconfusible: és l’estepa joana (Hypericum balearicum), un endemisme exclusiu de les Illes Balears. Aquest arbust singular, que no existeix en cap altre lloc del planeta, ha format part durant segles del paisatge i de la medicina popular de les illes. Les seves flors espectaculars i la seva fragància característica el converteixen en una de les plantes més estimades del Mediterrani occidental.
Fonoll marí, entre la pedra i la sal
Arrelat a la roca i banyat per la sal, el fonoll marí (Crithmum maritimum) és una de les plantes més emblemàtiques del litoral de les Illes Balears. Espècie catalogada, símbol d’adaptació al medi i memòria gastronòmica de les Illes, avui ens convida a repensar la nostra relació amb el litoral. Una mirada contemporània a una planta humil i resistent.
Quan les desbrossadores silencien la primavera
La desbrossada intensiva de voreres i camins en primavera està transformant espais plens de flors i insectes en deserts ecològics, eliminant refugis essencials per a abelles, papallones i altres pol·linitzadors en el moment de màxima activitat biològica. Espècies sovint considerades «males herbes», com els cards, són clau per a la biodiversitat, i els experts alerten que la pèrdua d’aquests hàbitats accelera el declivi dels pol·linitzadors a Europa. Cada cop més territoris aposten per una gestió ecològica de les voreres, compatible amb la seguretat viària: conservar les voreres florides no és abandonament, és protegir vida, paisatge i futur.