La irrupció de la intel·ligència artificial en els programes d’edició fotogràfica ha obert un debat que els fotògrafs de natura no podem ignorar. Fins on arriba l’edició legítima? On comença la ficció? Els límits s’han tornat difusos, i en fotografia de natura això no és una qüestió estètica: és una qüestió de testimoni i de rigor documental. Una imatge generada per IA, per convincent que sigui, no és prova de res. És una ficció elaborada que, presentada com a documental, contamina el valor de tot allò que sí que és real.
Pollença
Les pedres de la memòria
A Coves Blanques, al final de la cala de Sant Vicenç, una paret seca de factura perfecta s’aguanta dempeus des de fa més de vuitanta anys. La van aixecar presoners republicans condemnats a treballs forçats per construir un camí cap a una bateria de costa que mai no es va completar. Aquest article ressegueix la història del Camí dels Presos i del camp de Cala Sant Vicenç, dins el context dels camps de concentració franquistes a Mallorca, com un exercici de memòria: tornar el nom i la dignitat als qui van convertir les pedres en testimoni.
L’estepa joana
Al mes de maig, la garriga s’omple d’un groc intens i d’una aroma resinosa inconfusible: és l’estepa joana (Hypericum balearicum), un endemisme exclusiu de les Illes Balears. Aquest arbust singular, que no existeix en cap altre lloc del planeta, ha format part durant segles del paisatge i de la medicina popular de les illes. Les seves flors espectaculars i la seva fragància característica el converteixen en una de les plantes més estimades del Mediterrani occidental.
Quan les desbrossadores silencien la primavera
La desbrossada intensiva de voreres i camins en primavera està transformant espais plens de flors i insectes en deserts ecològics, eliminant refugis essencials per a abelles, papallones i altres pol·linitzadors en el moment de màxima activitat biològica. Espècies sovint considerades «males herbes», com els cards, són clau per a la biodiversitat, i els experts alerten que la pèrdua d’aquests hàbitats accelera el declivi dels pol·linitzadors a Europa. Cada cop més territoris aposten per una gestió ecològica de les voreres, compatible amb la seguretat viària: conservar les voreres florides no és abandonament, és protegir vida, paisatge i futur.
Cablejat, caixes i impunitat
Els cables analògics obsolets segueixen penjats a les façanes i les caixes de connexions s’abandonen obertes, sense que cap operadora assumeixi la seva retirada. Cada empresa hi ha anat afegint la seva capa sense retirar l’anterior, convertint les façanes en l’estratigrafia caòtica d’anys d’actuacions acumulades. La normativa existeix però és ineficaç o no s’aplica. A Pollença, el problema ja no és només visual: el cablejat impedeix físicament el moviment solemne de l’estendard de Sant Sebastià, alterant una celebració secular. Les solucions existeixen. El que falta és control i voluntat institucional, durant massa temps, per exigir solucions a les operadores.