El Rec de Pollença és un torrent que no ho és: a diferència de la resta de torrents mallorquins, hi raja aigua quasi sempre. És la manifestació visible d’un complex aqüífer càrstic que descarrega als Ulls del Rec, barrejant aigua dolça i marina en proporcions canviants. L’article en repassa la hidrogeologia singular, el paper com a braç principal de l’Albufereta i el ric patrimoni hidràulic i toponímic que ha generat -des dels molins d’aigua fins a les empremtes musulmanes-. Un sistema natural i cultural excepcional, però fràgil davant la pressió urbanística, la sobreexplotació i el canvi climàtic.
Pollença
Caramulls que -encara- maten
Els caramulls de pedres, una “moda” que causa estralls. Els caramulls no són només pedres. Fer un caramull no és art, ni és espiritualitat; és ignorància! L’any 2015, l’entitat Terraferida publicava un crit d’alerta que avui, el 2026, és més necessari que mai: “Caramulls que maten, enemics en equilibri”. Aquell article denunciava una moda que tot just començava. Deu anys després, el que era un avís s’ha convertit en una realitat desoladora: no podem mirar els caramulls com una anècdota, són un indicador clar de degradació ecològica i cultural, transformadors de paisatges sencers en escenografies artificials.
Les rates de l’aire. Plaga de coloms domèstics a Pollença
Pollença afronta una problemàtica creixent que ja no es pot considerar anecdòtica: la proliferació descontrolada de coloms urbans (Columba livia domestica) en diversos punts del municipi, especialment en cases no habitades, en runes i en espais degradats. Els veïnats denuncien riscos sanitaris, danys materials i un any d’incompliments municipals mentre la població de coloms continua augmentant.
Camamil·la de mar als penyals
És fàcil no veure la camamil·la de mar (Senecio varicosus). Creix discreta, encaixada dins escletxes on gairebé no hi ha sòl. Però quan floreix, apareixen els seus capítols menuts, de tonalitats violàcies, amb les flors tubulars agrupades en una estructura compacta. Una forma senzilla i eficaç, pensada per resistir més que per destacar.
Formentor o la banalització d’un paisatge extraordinari
Al mirador del Colomer, les cabres s’acosten als turistes per demanar menjar mentre les gavines esperen les deixalles. És el reflex d’un paisatge convertit en escenari d’un model turístic cada vegada més massificat. Formentor s’ha convertit en símbol d’una nova realitat: la gentrificació dels espais naturals.