Dimecres 12 d’agost vam viure l’eclipsi solar total al pla de Mallorca, en família, lluny de les aglomeracions. Una experiència fotogràfica i personal única, però que també convida a la reflexió: aquell dia Mallorca es va dividir entre qui hi va poder arribar còmodament i qui va haver de fer-s’ho valer per trobar el seu racó de cel. Una crònica que barreja la mirada d’un fotògraf de natura amb una mirada crítica sobre la massificació i les desigualtats d’accés al territori en un fenomen que no tornarà en dues vides.
Denúncia
Ni abans, ni ara, ni mai. Es Trenc no es toca
Aquest matí he tornat a Es Trenc, càmera en mà, per fotografiar la cadena humana entre sa Ràpita i Ses Covetes. No era la primera vegada. Avui l’amenaça ja no són excavadores, sinó una reforma legal que retalla el debat parlamentari sobre els espais naturals. Quaranta-tres anys després, catorze anys després, la resposta ciutadana ha tornat a ser massiva, jove i decidida. Ni abans, ni ara, ni mai: Es Trenc no es toca.
El mar no cabia en un rodet
Trenta-cinc anys separen la meva primera immersió fotogràfica analògica, del bussejador de tenassa que avui explora entre dos i cinc metres de fondària amb una càmera digital lleugera. No és nostàlgia: és una conversa entre dues maneres d’estimar el mateix mar. L’escassetat de l’analògic va ensenyar a mirar abans de disparar; la llibertat del digital, a explorar sense por. Però sota la tècnica i el pas del temps hi ha una realitat que m’interpel·la: el mar que ens envolta ha canviat. La nacra ha desaparegut, les espècies invasores avancen, les praderies de posidònia retrocedeixen. Fotografiar, avui, és també documentar un món en perill. Perquè el mar no cabia en un rodet de trenta-sis diapositives, i tampoc no cap en cap targeta de memòria, però val la pena continuar intentant-ho.
Quaranta anys del Centre d’Informació de s’Albufera
Aquest mes ha fet quaranta anys que el Parc Natural de s’Albufera atén els seus visitants. Aquell primer «centre» d’informació modest obert el 1986 a sa Roca és avui la porta principal d’un dels aiguamolls més emblemàtics de la Mediterrània. Però la pressió humana és més elevada que mai i els recursos de gestió no han crescut al mateix ritme. Una mirada crítica al model d’ús públic, els seus límits i una pregunta de fons: pot el model actual sostenir el futur del parc?
Cablejat, caixes i impunitat
Els cables analògics obsolets segueixen penjats a les façanes i les caixes de connexions s’abandonen obertes, sense que cap operadora assumeixi la seva retirada. Cada empresa hi ha anat afegint la seva capa sense retirar l’anterior, convertint les façanes en l’estratigrafia caòtica d’anys d’actuacions acumulades. La normativa existeix però és ineficaç o no s’aplica. A Pollença, el problema ja no és només visual: el cablejat impedeix físicament el moviment solemne de l’estendard de Sant Sebastià, alterant una celebració secular. Les solucions existeixen. El que falta és control i voluntat institucional, durant massa temps, per exigir solucions a les operadores.