El Cavall Bernat és molt més que una muntanya: és un paisatge de gran valor natural i humà. Els seus penyals, endemismes, ocells i formes geològiques conviuen amb una toponímia rica i una llarga història de mirades. Aquesta fotografia en blanc i negre és una altra manera de contemplar-lo: una silueta que forma part de la memòria de Cala Sant Vicenç i d’un paisatge que, encara avui, no s’acaba mai de conèixer.
Divulgació
L’eriçó de mar. Tan comú, tan desconegut
L’eriçó de mar (Paracentrotus lividus) és un dels habitants més comuns de les nostres costes, però també un dels més desconeguts. Lluny de ser només l’animal que ens punxa els peus, és un element important per l’equilibri dels fons rocosos i de les praderies de posidònia. Avui, però, les seves poblacions pateixen en diverses zones la pressió de la pesca i l’escalfament del mar. Conèixer-lo millor és també entendre com està canviant el Mediterrani.
El soreller, cada any més prest
Cada estiu els primers sorellers (Cotylorhiza tuberculata) arriben abans a la costa mallorquina. Setze anys després d’un primer primer article, torn sobre aquest vorm tan mal anomenat «ou fregit»: la seva biologia, la curiosa relació amb els peixets que hi neden a redós i les dades que confirmen com l’escalfament de la mar Balear li avança el seu cicle vital.
Cinc minuts d’eternitat. El simulacre de 1969
El 2 d’agost de 1969, el meu pare, Gabriel Perelló, va filmar en 8 mm la festa de la Patrona de Pollença: la processó, el simulacre de moros i cristians, les cares d’un poble fent-se poble. Cinquanta-set anys després, aquella pel·lícula és molt més que un document: és el fil que uneix quatre generacions. De la seva mirada en vaig heretar l’afició de fotografiar; les nostres filles viuen avui la mateixa festa, i el nostre net, que encara no té dos anys, viu la festa molt intensament ja fa mesos. Un homenatge al meu pare i a tot el que ens va deixar guardat en cinc minuts de pel·lícula.
Estrella de set braços
L’any 2000 vaig fotografiar a la badia de Pollença una estrella de mar vermella amb set braços, una anomalia molt poc freqüent. Vint-i-sis anys després, digitalitzant aquesta diapositiva, la curiositat continua sent la mateixa: què havia fet que aquell exemplar fos diferent? Intent explicar, les possibles causes d’aquest fenomen i el que en diu la ciència, sense anar més enllà del que permet una simple fotografia. És, sobretot, una petita història de curiositat, d’observació pacient i d’aquells petits misteris que la mar encara es guarda.