Cada estiu els primers sorellers (Cotylorhiza tuberculata) arriben abans a la costa mallorquina. Setze anys després d’un primer primer article, torn sobre aquest vorm tan mal anomenat «ou fregit»: la seva biologia, la curiosa relació amb els peixets que hi neden a redós i les dades que confirmen com l’escalfament de la mar Balear li avança el seu cicle vital.
Divulgació
Cinc minuts d’eternitat. El simulacre de 1969
El 2 d’agost de 1969, el meu pare, Gabriel Perelló, va filmar en 8 mm la festa de la Patrona de Pollença: la processó, el simulacre de moros i cristians, les cares d’un poble fent-se poble. Cinquanta-set anys després, aquella pel·lícula és molt més que un document: és el fil que uneix quatre generacions. De la seva mirada en vaig heretar l’afició de fotografiar; les nostres filles viuen avui la mateixa festa, i el nostre net, que encara no té dos anys, viu la festa molt intensament ja fa mesos. Un homenatge al meu pare i a tot el que ens va deixar guardat en cinc minuts de pel·lícula.
Estrella de set braços
L’any 2000 vaig fotografiar a la badia de Pollença una estrella de mar vermella amb set braços, una anomalia molt poc freqüent. Vint-i-sis anys després, digitalitzant aquesta diapositiva, la curiositat continua sent la mateixa: què havia fet que aquell exemplar fos diferent? Intent explicar, les possibles causes d’aquest fenomen i el que en diu la ciència, sense anar més enllà del que permet una simple fotografia. És, sobretot, una petita història de curiositat, d’observació pacient i d’aquells petits misteris que la mar encara es guarda.
La Cuculla de Fartàritx des de Sa Marina
Hi ha fotografies que cerques durant anys, i n’hi ha d’altres que simplement t’esperen. Aquesta va aparèixer en un instant, sense preparació ni càlcul, gràcies a la mirada d’un bon amic qui…
La mar també necessita arrels
Divendres passat, la Cala de Sant Vicenç es va omplir de famílies, infants i voluntaris per celebrar la primera diada d’Arrels Marines. Rere la festa, però, hi havia sis anys de feina constant: recerca científica, restauració de praderies marines, educació ambiental i una xarxa de voluntariat arrelada a la badia de Pollença, la d’Alcúdia i a la costa nord. Com algú que fa dècades que mira aquesta costa des de sota l’aigua, intent explicar per què aquest dia és més que una festa: és la prova que la conservació marina també necessita comunitat.