Divulgació

Cuculla de Fartàritx, Puig de Ca i Puig Tomir @bielperello.com

Intel·ligència artificial i fotografia de natura. On posam el límit?

La irrupció de la intel·ligència artificial en els programes d’edició fotogràfica ha obert un debat que els fotògrafs de natura no podem ignorar. Fins on arriba l’edició legítima? On comença la ficció? Els límits s’han tornat difusos, i en fotografia de natura això no és una qüestió estètica: és una qüestió de testimoni i de rigor documental. Una imatge generada per IA, per convincent que sigui, no és prova de res. És una ficció elaborada que, presentada com a documental, contamina el valor de tot allò que sí que és real.

Paret. Camí dels Presos de Coves Blanques ©bielperello.com

Les pedres de la memòria

A Coves Blanques, al final de la cala de Sant Vicenç, una paret seca de factura perfecta s’aguanta dempeus des de fa més de vuitanta anys. La van aixecar presoners republicans condemnats a treballs forçats per construir un camí cap a una bateria de costa que mai no es va completar. Aquest article ressegueix la història del Camí dels Presos i del camp de Cala Sant Vicenç, dins el context dels camps de concentració franquistes a Mallorca, com un exercici de memòria: tornar el nom i la dignitat als qui van convertir les pedres en testimoni.

Estepa joana - Hypericum balearicum ©bielperello.com

L’estepa joana

Al mes de maig, la garriga s’omple d’un groc intens i d’una aroma resinosa inconfusible: és l’estepa joana (Hypericum balearicum), un endemisme exclusiu de les Illes Balears. Aquest arbust singular, que no existeix en cap altre lloc del planeta, ha format part durant segles del paisatge i de la medicina popular de les illes. Les seves flors espectaculars i la seva fragància característica el converteixen en una de les plantes més estimades del Mediterrani occidental.

Centre d'informació del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca - ©bielperello.com

Quaranta anys del Centre d’Informació de s’Albufera

Aquest mes ha fet quaranta anys que el Parc Natural de s’Albufera atén els seus visitants. Aquell primer «centre» d’informació modest obert el 1986 a sa Roca és avui la porta principal d’un dels aiguamolls més emblemàtics de la Mediterrània. Però la pressió humana és més elevada que mai i els recursos de gestió no han crescut al mateix ritme. Una mirada crítica al model d’ús públic, els seus límits i una pregunta de fons: pot el model actual sostenir el futur del parc?

Fonoll marí. Crithmum maritimum ©bielperello.com

Fonoll marí, entre la pedra i la sal

Arrelat a la roca i banyat per la sal, el fonoll marí (Crithmum maritimum) és una de les plantes més emblemàtiques del litoral de les Illes Balears. Espècie catalogada, símbol d’adaptació al medi i memòria gastronòmica de les Illes, avui ens convida a repensar la nostra relació amb el litoral. Una mirada contemporània a una planta humil i resistent.