L’estiu de 1986, un jove biòleg es va endinsar dins s’Albufera amb una llibreta i una brúixola per estudiar-ne la vegetació. Durant tres mesos, fent moltes passes, va observar i documentar un territori complex. El resultat va ser un treball pioner que va aprofundir en el coneixement de les comunitats vegetals de s’Albufera. Quaranta anys després, aquell mapa conserva no només el seu valor científic, sinó també la memòria d’una manera de conèixer el territori. Una història de camp, de vocació i de descoberta.
Divulgació
La mar no em deixa veure-hi clar
Temperatures excepcionals, una mar tèrbola i una pressió turística que no deixa de créixer. Aquest estiu ens ha mostrat una vegada més fins a quin punt la nostra mar és vulnerable. Els efectes de l’escalfament ja es deixen veure en la biodiversitat, mentre augmenten les embarcacions i les activitats recreatives. Però també hi ha persones que treballen per conservar-la i recuperar-la. Després de tants anys mirant la mar de prop, cada vegada em costa més no demanar-me quina mar volem deixar a qui vengui darrere nosaltres.
El Cavall Bernat, una mirada
El Cavall Bernat és molt més que una muntanya: és un paisatge de gran valor natural i humà. Els seus penyals, endemismes, ocells i formes geològiques conviuen amb una toponímia rica i una llarga història de mirades. Aquesta fotografia en blanc i negre és una altra manera de contemplar-lo: una silueta que forma part de la memòria de Cala Sant Vicenç i d’un paisatge que, encara avui, no s’acaba mai de conèixer.
L’eriçó de mar. Tan comú, tan desconegut
L’eriçó de mar (Paracentrotus lividus) és un dels habitants més comuns de les nostres costes, però també un dels més desconeguts. Lluny de ser només l’animal que ens punxa els peus, és un element important per l’equilibri dels fons rocosos i de les praderies de posidònia. Avui, però, les seves poblacions pateixen en diverses zones la pressió de la pesca i l’escalfament del mar. Conèixer-lo millor és també entendre com està canviant el Mediterrani.
El soreller, cada any més prest
Cada estiu els primers sorellers (Cotylorhiza tuberculata) arriben abans a la costa mallorquina. Setze anys després d’un primer primer article, torn sobre aquest vorm tan mal anomenat «ou fregit»: la seva biologia, la curiosa relació amb els peixets que hi neden a redós i les dades que confirmen com l’escalfament de la mar Balear li avança el seu cicle vital.