Divulgació

Cases de Ca Na Beatriu (s'Albufera) - Abril, 2026.

Ca na Beatriu o la ruïna d’una promesa

Les cases de Ca na Beatriu, integrades dins el Parc Natural de s’Albufera, són una peça clau del patrimoni històric i paisatgístic avui en estat de ruïna. Malgrat l’anunci del Govern el 2024, la seva adquisició i recuperació continuen sense materialitzar-se.
El seu potencial com a centre d’interpretació del Parc és evident i necessari. A més, la seva situació en sòl rústic protegit reforça la necessitat d’un ús públic i ambiental. Cada dia que passa sense actuacions és patrimoni que es perd i una oportunitat que s’esvaeix.

El Rec. Pollença, 2025. ©bielperello.com

El Rec, un torrent que no ho és

El Rec de Pollença és un torrent que no ho és: a diferència de la resta de torrents mallorquins, hi raja aigua quasi sempre. És la manifestació visible d’un complex aqüífer càrstic que descarrega als Ulls del Rec, barrejant aigua dolça i marina en proporcions canviants. L’article en repassa la hidrogeologia singular, el paper com a braç principal de l’Albufereta i el ric patrimoni hidràulic i toponímic que ha generat -des dels molins d’aigua fins a les empremtes musulmanes-. Un sistema natural i cultural excepcional, però fràgil davant la pressió urbanística, la sobreexplotació i el canvi climàtic.

Còpula de Cranc blau (Callinectes sapidus) a s'Albufera. Octubre 2025.

Pinces invasores. El cranc blau transforma s’Albufera

L’impacte ecològic del cranc blau (Callinectes sapidus) a s’Albufera de Mallorca és profund i multifactorial, no es limita a la depredació directa. Es tracta d’una espècie invasora, oportunista i extremadament voraç, que s’alimenta pràcticament de qualsevol organisme que pot capturar. La gestió de la problemàtica que suposa és un procés que va més enllà de la biologia. Erradicar-lo és inviable. Gestionar-lo, imprescindible.

Caramull de pedres a la Talaia d'Albercutx (Pollença).

Caramulls que -encara- maten

Els caramulls de pedres, una “moda” que causa estralls. Els caramulls no són només pedres. Fer un caramull no és art, ni és espiritualitat; és ignorància! L’any 2015, l’entitat Terraferida publicava un crit d’alerta que avui, el 2026, és més necessari que mai: “Caramulls que maten, enemics en equilibri”. Aquell article denunciava una moda que tot just començava. Deu anys després, el que era un avís s’ha convertit en una realitat desoladora: no podem mirar els caramulls com una anècdota, són un indicador clar de degradació ecològica i cultural, transformadors de paisatges sencers en escenografies artificials.

Camamil·la de mar. Senecio varicosus ©bielperello.com

Camamil·la de mar als penyals

És fàcil no veure la camamil·la de mar (Senecio varicosus). Creix discreta, encaixada dins escletxes on gairebé no hi ha sòl. Però quan floreix, apareixen els seus capítols menuts, de tonalitats violàcies, amb les flors tubulars agrupades en una estructura compacta. Una forma senzilla i eficaç, pensada per resistir més que per destacar.