Entre la cala de Sant Vicenç i cala Bóquer, la Serralada del Cavall Bernat s’alça com una imponent paret de roca damunt la mar. Al final d’aquest tram de costa, de difícil accés per terra, s’hi troba la cova de l’Aragonès. La fotografia ens acosta a un indret que no és fàcil de contemplar des d’aquesta perspectiva. Un recorregut per la toponímia d’aquest racó, els noms que n’han conservat la memòria i la seva història.
Divulgació
Al-Buhayra
AL-BUHAYRA, dirigit per Joan Bonet i produït per La Periférica, recorre dos segles de transformacions de s’Albufera. A través de testimonis especialitzats, imatges i una acurada realització audiovisual, aborda la seva història, els valors naturals i la gestió, sense defugir la situació crítica actual i els reptes per a la seva conservació.
Setembre, vint-i-quatre litres al Calvari
Setembre ha acabat amb només vint-i-quatre mm (24 l/m²) a l’estació del Calvari (Pollença). Una dada que agafa més interès quan la posam en el context dels darrers anys. És un mes frontissa, entre la sequera estival i el retorn de les pluges de tardor, però també un mes de molta irregularitat. La sèrie del Calvari mostra que els sis darrers setembres han quedat per davall de la seva mitjana. El de 2026, se situa com el segon més sec de la sèrie. Una mirada a les dades per veure no només quanta pluja rebem, sinó també com ens arriba.
El rellar, paisatge de la Serra
A Pollença en deim rellar d’aquells terrenys de roca calcària plens de puntes, canaletes i esquerdes, difícils de trescar. Però el rellar és només una de les formes que adopta el paisatge càrstic, tan present a la Serra de Tramuntana. Roca, aigua i temps han anat modelant avencs, coves, fonts, torrents i moltes altres formes que avui donen caràcter a la muntanya. Aquesta és només una pinzellada per acostar-nos a aquest paisatge i a la toponímia que ens ajuda a reconèixer-lo.
Quaranta anys del mapa de vegetació de s’Albufera
L’estiu de 1986, un jove biòleg es va endinsar dins s’Albufera amb una llibreta i una brúixola per estudiar-ne la vegetació. Durant tres mesos, fent moltes passes, va observar i documentar un territori complex. El resultat va ser un treball pioner que va aprofundir en el coneixement de les comunitats vegetals de s’Albufera. Quaranta anys després, aquell mapa conserva no només el seu valor científic, sinó també la memòria d’una manera de conèixer el territori. Una història de camp, de vocació i de descoberta.