Al límit del terme municipal d’Alcúdia, a la zona coneguda com “Ses Canteres” i ben a prop de s’Albufera, s’aixeca encara -tot i que en un estat precari- la silueta imponent de sa Quartera. Aquest edifici de marès, de factura sòbria i geomètrica, és un testimoni mut de les dues cares de la història de Mallorca: l’optimisme industrial del segle XIX i la foscor de la repressió durant la Guerra Civil.
L’herència del somni anglès
L’origen de sa Quartera està lligat a una de les obres d’enginyeria més colossals de la Mallorca decimonònica: la dessecació de s’Albufera. Entre 1868 i 1872, l’empresa britànica Majorca Land Company, liderada pels enginyers John F. Bateman i Henry R. Waring, va transformar part de la zona humida en terres de cultiu.
Sa Quartera fou construïda precisament per servir de magatzem central de gra, principalment civada. Les xifres de l’època ens donen una idea de la magnitud del projecte: l’any 1872, fins a 172 amitgers treballaven més de 1.400 quarterades de terra. L’edifici, amb els seus 275 metres quadrats i tres plantes d’alçària, destacava per la seva arquitectura funcional de qualitat, amb cinc trams de voltes de marès a la planta baixa que avui, lamentablement, s’han esbucat. Com a curiositat de l’època, l’escriptor Charles William Wood explicava que el volum de monedes de coure que els amitgers pagaven en concepte de renda era tan gran que s’havien de dur al banc en sacs de blat.
El capítol fosc: el camp de concentració de s’Albufera
Amb l’esclat de la Guerra Civil, l’ús d’aquest espai agrícola va fer un gir dramàtic. A partir de març de 1937, sa Quartera i la veïna casa del guarda foren reconvertides en un camp de concentració de presoners republicans. Gràcies a les investigacions de l’historiador Joan J. Saurina, avui sabem que l’edifici va allotjar centenars de reclusos que formaven part dels Batallons de Treballadors.
Aquests homes foren utilitzats com a mà d’obra forçada en condicions duríssimes. Des de sa Quartera, els presoners sortien cada dia per construir infraestructures estratègiques que encara avui formen part del nostre paisatge:
- El camp d’aviació d’Alcúdia.
- La carretera d’Alcanada a sa Bassa Blanca i la del Cap des Pinar.
- El traçat del ferrocarril de sa Pobla al Port d’Alcúdia (que mai es va acabar).
- La neteja de torrents i el manteniment de les carreteres de la zona.
Les xifres de presoners impressionen: el juliol de 1939 n’hi havia 413, i els trasllats varen continuar fins ben entrat el 1940. Malgrat que sovint s’ha vinculat aquest camp a sa Pobla per la proximitat logística, la documentació confirma que sa Quartera sempre ha pertangut a Alcúdia.
Un patrimoni en perill
Avui, sa Quartera figura al Catàleg de Patrimoni Històric d’Alcúdia (codi AC12), però la protecció sobre el paper no n’ha aturat la degradació. Les esquerdes amenacen els murs exteriors i el record d’aquells que hi patiren captiveri corre el risc de difuminar-se entre les runes. Recordar la seva doble història -com a graner d’un projecte pioner i com a centre de reclusió- és un exercici necessari de memòria democràtica i de conservació del nostre passat industrial i humà.
