A Coves Blanques, al final de la cala de Sant Vicenç, una paret seca de factura perfecta s’aguanta dempeus des de fa més de vuitanta anys. La van aixecar presoners republicans condemnats a treballs forçats per construir un camí cap a una bateria de costa que mai no es va completar. Aquest article ressegueix la història del Camí dels Presos i del camp de Cala Sant Vicenç, dins el context dels camps de concentració franquistes a Mallorca, com un exercici de memòria: tornar el nom i la dignitat als qui van convertir les pedres en testimoni.
Patrimoni històric
Cablejat, caixes i impunitat
Els cables analògics obsolets segueixen penjats a les façanes i les caixes de connexions s’abandonen obertes, sense que cap operadora assumeixi la seva retirada. Cada empresa hi ha anat afegint la seva capa sense retirar l’anterior, convertint les façanes en l’estratigrafia caòtica d’anys d’actuacions acumulades. La normativa existeix però és ineficaç o no s’aplica. A Pollença, el problema ja no és només visual: el cablejat impedeix físicament el moviment solemne de l’estendard de Sant Sebastià, alterant una celebració secular. Les solucions existeixen. El que falta és control i voluntat institucional, durant massa temps, per exigir solucions a les operadores.
Ca na Beatriu o la ruïna d’una promesa
Les cases de Ca na Beatriu, integrades dins el Parc Natural de s’Albufera, són una peça clau del patrimoni històric i paisatgístic avui en estat de ruïna. Malgrat l’anunci del Govern el 2024, la seva adquisició i recuperació continuen sense materialitzar-se.
El seu potencial com a centre d’interpretació del Parc és evident i necessari. A més, la seva situació en sòl rústic protegit reforça la necessitat d’un ús públic i ambiental. Cada dia que passa sense actuacions és patrimoni que es perd i una oportunitat que s’esvaeix.
El Rec, un torrent que no ho és
El Rec de Pollença és un torrent que no ho és: a diferència de la resta de torrents mallorquins, hi raja aigua quasi sempre. És la manifestació visible d’un complex aqüífer càrstic que descarrega als Ulls del Rec, barrejant aigua dolça i marina en proporcions canviants. L’article en repassa la hidrogeologia singular, el paper com a braç principal de l’Albufereta i el ric patrimoni hidràulic i toponímic que ha generat -des dels molins d’aigua fins a les empremtes musulmanes-. Un sistema natural i cultural excepcional, però fràgil davant la pressió urbanística, la sobreexplotació i el canvi climàtic.
La fàbrica de paper de s’Albufera. Esbucar la memòria
La demolició de la fàbrica de paper de sa Roca l’any 1991, ja dins el període de protecció de s’Albufera, va suposar molt més que la pèrdua d’uns edificis. Es va eliminar un testimoni clau de l’activitat productiva lligada al canyet i de la relació històrica entre societat i territori. Lluny de ser una decisió inevitable, va evidenciar una manca de voluntat per conservar i integrar aquest patrimoni dins el Parc Natural. Avui, aquell buit encara condiciona el relat i deixa sense espai una part essencial de la memòria de s’Albufera.