El Cavall Bernat és molt més que una muntanya: és un paisatge de gran valor natural i humà. Els seus penyals, endemismes, ocells i formes geològiques conviuen amb una toponímia rica i una llarga història de mirades. Aquesta fotografia en blanc i negre és una altra manera de contemplar-lo: una silueta que forma part de la memòria de Cala Sant Vicenç i d’un paisatge que, encara avui, no s’acaba mai de conèixer.
Patrimoni històric
Les pedres de la memòria
A Coves Blanques, al final de la cala de Sant Vicenç, una paret seca de factura perfecta s’aguanta dempeus des de fa més de vuitanta anys. La van aixecar presoners republicans condemnats a treballs forçats per construir un camí cap a una bateria de costa que mai no es va completar. Aquest article ressegueix la història del Camí dels Presos i del camp de Cala Sant Vicenç, dins el context dels camps de concentració franquistes a Mallorca, com un exercici de memòria: tornar el nom i la dignitat als qui van convertir les pedres en testimoni.
Cablejat, caixes i impunitat
Els cables analògics obsolets segueixen penjats a les façanes i les caixes de connexions s’abandonen obertes, sense que cap operadora assumeixi la seva retirada. Cada empresa hi ha anat afegint la seva capa sense retirar l’anterior, convertint les façanes en l’estratigrafia caòtica d’anys d’actuacions acumulades. La normativa existeix però és ineficaç o no s’aplica. A Pollença, el problema ja no és només visual: el cablejat impedeix físicament el moviment solemne de l’estendard de Sant Sebastià, alterant una celebració secular. Les solucions existeixen. El que falta és control i voluntat institucional, durant massa temps, per exigir solucions a les operadores.
Ca na Beatriu o la ruïna d’una promesa
Les cases de Ca na Beatriu, integrades dins el Parc Natural de s’Albufera, són una peça clau del patrimoni històric i paisatgístic avui en estat de ruïna. Malgrat l’anunci del Govern el 2024, la seva adquisició i recuperació continuen sense materialitzar-se.
El seu potencial com a centre d’interpretació del Parc és evident i necessari. A més, la seva situació en sòl rústic protegit reforça la necessitat d’un ús públic i ambiental. Cada dia que passa sense actuacions és patrimoni que es perd i una oportunitat que s’esvaeix.
El Rec, un torrent que no ho és
El Rec de Pollença és un torrent que no ho és: a diferència de la resta de torrents mallorquins, hi raja aigua quasi sempre. És la manifestació visible d’un complex aqüífer càrstic que descarrega als Ulls del Rec, barrejant aigua dolça i marina en proporcions canviants. L’article en repassa la hidrogeologia singular, el paper com a braç principal de l’Albufereta i el ric patrimoni hidràulic i toponímic que ha generat -des dels molins d’aigua fins a les empremtes musulmanes-. Un sistema natural i cultural excepcional, però fràgil davant la pressió urbanística, la sobreexplotació i el canvi climàtic.