Hi ha moments del Pi que concentren tota l’essència de Sant Antoni. Aquest n’és un.
La baixada per la Roca de Tomàs, una de les maniobres més delicades i singulars del trajecte del Pi —des de la finca de Ternelles fins a la Plaça Vella de Pollença—, enguany s’ha fet sota una pluja intensa que va complicar encara més el recorregut. Carrers estrets, el pes del tronc damunt el carro i moltes mans treballant juntes per fer-lo avançar amb cura.
Tot funciona gràcies a la coordinació de persones amb experiència, que coneixen i controlen cada moviment, i a la col·laboració del jovent, imprescindible per donar força i agilitat. Cada moviment està pensat, amb una atenció constant a la seguretat, perquè el Pi pugui arribar al seu destí sense incidents.
La fotografia accentua la força del moment: les mans, els gestos, l’esforç compartit. Una imatge expressiva que vol documentar el treball col·lectiu i la intensitat d’una acció que només s’entén des de dins.
Aquest Sant Antoni, a més, ha estat molt especial per jo: un retrobament amb la festa i la tradició després d’uns anys d’absència. Viure-ho de nou, tan de prop, ha estat especialment emotiu.
Sant Antoni és tradició viva, cultura, feina compartida i també memòria col·lectiva.
VISCA SANT ANTONI!
