Temperatures excepcionals, una mar tèrbola i una pressió turística que no deixa de créixer. Aquest estiu ens ha mostrat una vegada més fins a quin punt la nostra mar és vulnerable. Els efectes de l’escalfament ja es deixen veure en la biodiversitat, mentre augmenten les embarcacions i les activitats recreatives. Però també hi ha persones que treballen per conservar-la i recuperar-la. Després de tants anys mirant la mar de prop, cada vegada em costa més no demanar-me quina mar volem deixar a qui vengui darrere nosaltres.
Posidònia
El soreller, cada any més prest
Cada estiu els primers sorellers (Cotylorhiza tuberculata) arriben abans a la costa mallorquina. Setze anys després d’un primer primer article, torn sobre aquest vorm tan mal anomenat «ou fregit»: la seva biologia, la curiosa relació amb els peixets que hi neden a redós i les dades que confirmen com l’escalfament de la mar Balear li avança el seu cicle vital.
La mar també necessita arrels
Divendres passat, la Cala de Sant Vicenç es va omplir de famílies, infants i voluntaris per celebrar la primera diada d’Arrels Marines. Rere la festa, però, hi havia sis anys de feina constant: recerca científica, restauració de praderies marines, educació ambiental i una xarxa de voluntariat arrelada a la badia de Pollença, la d’Alcúdia i a la costa nord. Com algú que fa dècades que mira aquesta costa des de sota l’aigua, intent explicar per què aquest dia és més que una festa: és la prova que la conservació marina també necessita comunitat.
El mar no cabia en un rodet
Trenta-cinc anys separen la meva primera immersió fotogràfica analògica, del bussejador de tenassa que avui explora entre dos i cinc metres de fondària amb una càmera digital lleugera. No és nostàlgia: és una conversa entre dues maneres d’estimar el mateix mar. L’escassetat de l’analògic va ensenyar a mirar abans de disparar; la llibertat del digital, a explorar sense por. Però sota la tècnica i el pas del temps hi ha una realitat que m’interpel·la: el mar que ens envolta ha canviat. La nacra ha desaparegut, les espècies invasores avancen, les praderies de posidònia retrocedeixen. Fotografiar, avui, és també documentar un món en perill. Perquè el mar no cabia en un rodet de trenta-sis diapositives, i tampoc no cap en cap targeta de memòria, però val la pena continuar intentant-ho.
Formentor, quan el paisatge esdevé destí
Quan un espai així esdevé destí turístic, deixa de ser un sistema en equilibri per convertir-se en reclam. A Formentor, la massificació es concentra estacionalment en els punts més fràgils, amb impactes acumulatius. Estem tensionant un territori amb límits físics que no podem ignorar.