Cada 20 de gener, Pollença renova el vincle amb una de les seves expressions festives més antigues i singulars: la processó dels Cavallets i l’Estendard en honor de Sant Sebastià, antic patró d’hivern del poble. Una celebració on la història, el símbol i el ritual es fonen en un llenguatge propi que ha arribat fins als nostres dies.
El ball dels cavallets, estès arreu d’Europa, té un origen antic i complex. Tot i que és difícil de precisar, molts estudiosos el relacionen amb el món àrab o bizantí, i fins i tot amb rituals prehistòrics vinculats al cicle agrari. En l’àmbit de la cultura catalana, les investigacions més recents situen l’origen dels cavallets mallorquins en les processons del Corpus de la Barcelona del segle XV, amb presència documentada a Mallorca ja l’any 1458. El martiri del sant amb les fletxes és la iconografia que més s’ha imposat al llarg dels segles, sobretot a partir del segle XIV, moment en què es consolida la figura de sant Sebastià com a protector de la pesta. Les fletxes del seu martiri serien el lligam directe amb la pesta, ja que la fletxa, tant en la mitologia grega com en la cristiana, és símbol d’aquesta malaltia. Així, a la Ilíada, el déu Apol·lo desencadena la pesta disparant una fletxa, i en els salms 7 i 64 de l’Antic Testament apareix la mateixa imatge.
A Pollença, aquesta herència es manté viva a través de la dansa, el so del flabiol i el tamborino, i el moviment solemne de l’estendard, que evoca la figura del màrtir romà. Enguany els Cavallets, interpretats per Jaume Pons Vilanova i Joan Martorell Suau; l’Estendard, portat amb força i precisió per Tomeu Colom Cerdà; la Caixa de Pau Fuster Ferrer; les xeremies de Càndid Trujillo Pons; i el flabiol i tamborino de Josep Lorente Cifre, tots amb una qualitat i una cura exemplars, han sabut transmetre l’essència d’una festa que exigeix rigor, complicitat i respecte pel detall.
Tot plegat no seria possible sense la feina constant, silenciosa i exigent de l’Obreria de Sant Sebastià, ni sense la implicació d’un poble que entén que les tradicions no només es conserven: es treballen, es cuiden i es fan viure. Gràcies per mantenir viva aquesta celebració que és memòria col·lectiva i identitat compartida.
