Al mes de maig, la garriga s’omple d’un groc intens i d’una aroma resinosa inconfusible: és l’estepa joana (Hypericum balearicum), un endemisme exclusiu de les Illes Balears. Aquest arbust singular, que no existeix en cap altre lloc del planeta, ha format part durant segles del paisatge i de la medicina popular de les illes. Les seves flors espectaculars i la seva fragància característica el converteixen en una de les plantes més estimades del Mediterrani occidental.
Endemismes
Camamil·la de mar als penyals
És fàcil no veure la camamil·la de mar (Senecio varicosus). Creix discreta, encaixada dins escletxes on gairebé no hi ha sòl. Però quan floreix, apareixen els seus capítols menuts, de tonalitats violàcies, amb les flors tubulars agrupades en una estructura compacta. Una forma senzilla i eficaç, pensada per resistir més que per destacar.
Erodium reichardii, vida als penyals
Erodium reichardii creix sobretot als indrets ombrívols i relativament humits dels penya-segats calcaris de la Serra de Tramuntana mallorquina, on arrela dins petites fissures de la roca. També es pot trobar a alguns punts de la península de Llevant (Artà) i a la costa de Tramuntana de Menorca. Es tracta d’un endemisme de les Illes Balears, absent a les Pitiüses i a Cabrera.
Formentor, quan el paisatge esdevé destí
Quan un espai així esdevé destí turístic, deixa de ser un sistema en equilibri per convertir-se en reclam. A Formentor, la massificació es concentra estacionalment en els punts més fràgils, amb impactes acumulatius. Estem tensionant un territori amb límits físics que no podem ignorar.