El Gall de Sant Pere (nom pollencí, alcudienc i d’altres pobles…) o Puput (Upupa epops) és una d’aquelles aus que no passen mai desapercebudes. Plomatge elegant, ales ratllades en blanc i negre i aquella cresta espectacular que s’obre com un ventall quan s’emociona.
A Mallorca és una espècie nidificant habitual, especialment en ambients agrícoles, garrigues i zones obertes amb arbres vells o marges de pedra. Nidifica en cavitats: forats d’arbres, parets seques, o construccions antigues. I aquí ve una de les seves peculiaritats més curioses: no neteja el niu. Al contrari, femelles i polls produeixen una substància amb una olor molt forta que actua com a repel·lent de depredadors. Natura en estat pur!
Des del punt de vista ecològic, el gall de sant Pere és un gran aliat, s’alimenta sobretot d’insectes i larves que captura amb el seu bec llarg i corbat, incloent-hi erugues de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), contribuint així al control biològic d’aquesta plaga tan problemàtica als nostres boscos.
El seu comportament és tranquil, però atent: sol caminar per terra, aturant-se sovint per escoltar i “caçar” preses sota la superfície. El seu cant, un inconfusible “pu-pu-put”, és precisament l’origen del seu nom popular més comú: puput.
Aquest aucell també ha estat envoltat de llegendes. A moltes cultures mediterrànies i orientals és considerada un animal savi i protector; apareix en relats bíblics i a la tradició islàmica com a missatgera del rei Salomó. Aquí, el seu aspecte i la seva olor misteriosa han alimentat històries populars durant generacions. Molts són els ornitòlegs estrangers que venen a Mallorca just amb la intenció de poder observar-lo.
Sens dubte, una de les aus més guapes i singulars de la nostra avifauna. Un petit tresor amb ales que mereix ser respectat i protegit.
Fotografia realitzada a prop d’un abeurador, sense cap aport d’aliment ni reclam.
