Ca na Beatriu o la ruïna d’una promesa

El Govern va anunciar la seva compra el 2024, però la inacció manté en degradació un espai clau del Parc Natural de s’Albufera.

Ca na Beatriu no és només una casa abandonada. És una peça clau d’un sistema històric, territorial i humà que avui s’està deixant perdre davant la inacció institucional.

Aferrades a s’Albufera, les cases es troben dins el parc natural, integrades dins el seu àmbit de protecció i amb usos regulats pel seu Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN). Ca na Beatriu formava part del complex entramat d’edificis vinculats a la gran finca de s’Albufera. No era un element aïllat, sinó una baula més d’un projecte que va transformar radicalment el paisatge.

El llegat de “s’Empresa” i la petjada de na Beatriu

La casa fou construïda per Lee La Trobe Bateman (1859-1937), fill menor de John Frederic La Trobe Bateman, fundador de la New Majorca Land Company -coneguda popularment com “s’Empresa”-, responsable del gran projecte de dessecació que convertí s’Albufera en una de les finques de reguiu més grans d’Europa.

Tot i que la residència habitual de Lee es trobava a Palma, al Terreno, Ca na Beatriu feia funcions de casa d’estiueig. I en aquest espai, el nom que ha perdurat no és el de l’enginyer ni el del propietari, sinó el de la seva esposa: Beatrice Alexandra Flanagan, nom de fadrina de na Beatriu. No és casual.

Nascuda a Londres el 1864, Beatriu va deixar una empremta profunda entre aquells que la conegueren. L’escriptor Charles W. Wood, que va ser acollit a la casa el 1887, ho deixà escrit amb claredat: no li sorprenia que els pagesos l’anomenessin “la seva reina”. Aquesta dimensió humana, gairebé mítica, és inseparable del lloc.

Recentment, en Francesc Lillo, a  cronicadesalbufera.com ha posat a disposició pública la transcripció l’epistolari de Lee La Trobe Bateman dels anys 1884 i 1885, dipositat al Fons Torrella (a l’Arxiu del Regne de Mallorca) on hi trobarem les primeres referències a Beatrice (maig 1884) com actriu i esposa de Lee. Vos recomanam la seva lectura.

Una casa modesta, però significativa

Ca na Beatriu no era una gran possessió, però sí una infraestructura amb identitat pròpia i valor patrimonial. Segons la documentació de 1901, disposava de planta baixa, pis principal de 103,48 m², un segon pis parcial, així com dependències annexes com cotxera i quadra, amb una superfície total construïda de 161 m².

Arquitectònicament, destacaven les porxades que recorrien tres de les seves quatre façanes, configurant un espai pensat per a la vida exterior, el clima i la relació amb l’entorn. A més, estava envoltada per un gran jardí i situada estratègicament entre el camí de “s’Empresa” i el canal d’Estella, en un punt de contacte directe amb el paisatge productiu i natural de s’Albufera. Era, en definitiva, un espai habitable, acollidor i viu. Tal com descriuen les fonts, aquell entorn combinava aigua, vegetació i activitat humana en una harmonia excepcional. Una manera d’habitar el territori que avui constitueix, per si mateixa, patrimoni.

De peça clau a ruïna abandonada

Avui, però, la realitat és una altra. Ca na Beatriu es troba en un estat de deteriorament avançat. L’abandonament, la manca de manteniment i el vandalisme han accelerat una degradació que posa en risc la seva supervivència. El que havia estat un espai central dins el sistema de s’Albufera és avui una ruïna que s’esvaeix. I el més greu: era perfectament evitable. Perquè aquesta infraestructura ja fa temps que es considera, amb tota lògica, un element que hauria d’haver estat integrat dins el patrimoni públic del Parc i destinat a funcions interpretatives. No és una idea nova. És una evidència ignorada.

Una promesa incomplerta

El novembre de 2024, el Govern de les Illes Balears va anunciar la seva compra, amb fons de l’ITS, per ubicar-hi un centre d’interpretació del Parc Natural. Una decisió encertada, necessària i urgent. Però, a dia d’avui, no s’ha materialitzat. Ni compra efectiva. Ni projecte definit. Ni calendari. Ni actuacions. Només el pas del temps i la degradació constant.

Una oportunitat que encara hi és

Com encertadament escrivia en Pere Perelló el passat 4 d’abril a l’Ara Balears, Ca na Beatriu és el lloc idoni per acollir un centre d’interpretació del Parc. No només per la seva ubicació estratègica, sinó per la seva càrrega simbòlica i històrica.

És l’espai perfecte per explicar la història de s’Albufera: la dessecació, la pagesia, la transformació del paisatge, la vida quotidiana, la relació entre societat i natura. Per convertir la visita al Parc en una experiència completa, amb context, amb relat i amb consciència. És, també, la manera de recuperar figures com na Beatriu, que formen part d’aquesta història i que avui corren el risc de desaparèixer entre runes i oblit.

Una realitat urbanística que obliga a actuar

Hi ha un element sovint ignorat en aquest debat que encara fa més incomprensible la inacció: la situació urbanística dels terrenys. La parcel·la on s’ubica Ca na Beatriu (al terme municipal de Muro) es troba dins l’àmbit del Parc Natural de s’Albufera i, per tant, està sotmesa a la regulació del seu PORN. Les cases podrien ser de titularitat pública. A més, segons el planejament municipal vigent, aquests terrenys no són ni urbans ni urbanitzables. Es tracta de sòl rústic protegit amb un règim molt restrictiu:

• No és edificable per a ús residencial ordinari
• No es pot transformar en sòl urbà
• Només s’hi permeten usos agraris, ambientals o instal·lacions molt concretes
• Qualsevol actuació requereix autorització ambiental i llicència

En altres paraules: no hi ha cap expectativa urbanística especulativa possible. Això canvia completament el marc del debat. No estam davant un espai amb potencial de desenvolupament privat que pugui justificar la inacció pública. Al contrari: estam davant un àmbit amb limitacions severes, on l’ús més coherent i gairebé l’únic amb sentit, és el públic, vinculat a la conservació, la interpretació i l’educació ambiental. És a dir, exactament allò que es va anunciar.

Més motius, menys excuses

Aquesta realitat urbanística no només reforça la idoneïtat del projecte de compra, sinó que el fa encara més urgent. Perquè quan un espai està sotmès a una protecció tan estricta, però alhora conté un element patrimonial en degradació, la inacció esdevé una contradicció flagrant. La normativa protegeix el territori, sí. Però no evita la ruïna. I aquí és on ha d’entrar l’acció pública.

Basta d’inacció

El fet que sigui propietat privada no pot ser una excusa. La finca està dins el Parc Natural i afectada pel PORN. Hi ha eines, hi ha justificació i hi ha, fins i tot, un compromís anunciat. El que falta és executar-lo. Cada dia que passa és patrimoni que es perd. I cada any que passa fa més difícil -i més costosa- la seva recuperació.

No es pot continuar parlant de protecció del territori mentre es deixa caure una peça clau del seu patrimoni. No es pot apel·lar a la memòria i a la identitat mentre es permet que aquesta s’ensorri literalment. Cal voluntat política. Cal coherència. Cal actuar.

Perquè el que està en joc no és només una casa. És tot un sistema patrimonial. És la memòria d’un paisatge. I és la credibilitat de qui governa. Ca na Beatriu no pot esperar més.

Bibliografia consultada

• La presència anglesa a la Gran Albufera del Nord de Mallorca (1863-1896). Per Pere Perelló Payeres. Ed. Inforaiguer Comunicació S. Coop. / Llibres5. Amb el suport de Fundació Goethe per les Illes.
• Ca na Beatriu: El futur centre d’interpretació del Parc Natural de s’Albufera. Per Pere Perelló. Ara Balears. 4 abril 2026.
• CRÒNICA DE S’ALBUFERA de Francesc Lillo.
• Ca na Beatriu. A Toponímia de Mallorca, portal creat el 2007 per Miquel Àngel Escanellas Garau.