Encara no ha arribat la primavera astronòmica, però al camp ja s’hi poden observar alguns indicadors fenològics clars del canvi d’estació. Un dels més evidents és la floració de les anomenades mosques grosses, Himantoglossum robertianum, considerada l’orquídia més primerenca de la flora balear.
A Mallorca floreix habitualment entre gener i abril. És una espècie vigorosa, capaç d’assolir prop de mig metre d’alçada, amb una inflorescència compacta de tonalitats rosades i verdoses que sobresurt en un paisatge encara dominat pels tons hivernals. Es desenvolupa preferentment en sòls calcaris, als marges de pinars i garrigues, així com a voreres de camins i espais oberts. La seva distribució abasta bona part de la Mediterrània. En determinades guies botàniques encara pot aparèixer amb el sinònim Barlia robertiana, integrat actualment dins el gènere Himantoglossum.
La imatge que acompanya aquest text està realitzada al Pla de Mallorca, al voltant de Lloret de Vistalegre, on l’espècie és relativament freqüent. Més enllà de la seva precocitat, l’interès científic de l’espècie es relaciona amb la seva biologia reproductiva. Com la majoria d’orquídies, és entomòfila: depèn dels insectes per a la pol·linització i presenta adaptacions específiques que faciliten la transferència del pol·len.
El nom popular de “mosques” no és exclusiu d’aquesta espècie. Altres orquídies del nostre territori, especialment del gènere Ophrys, comparteixen aquesta denominació. És el cas de Ophrys bombyliflora, Ophrys lutea, Ophrys speculum o Ophrys tenthredinifera, conegudes per l’alt grau d’especialització en el mimetisme d’insectes pol·linitzadors. La comparació entre aquestes espècies permet entendre millor la diversitat d’estratègies dins la família Orchidaceae.
Les mosques grosses són, any rere any, una de les meves primeres referències visuals del cicle anual d’orquídies. Si la seva floració tendeix a avançar-se en el context d’hiverns cada vegada més suaus és una hipòtesi que requereix seguiment i dades a llarg termini (si existeixen, ara les desconec). El que és indiscutible és que la seva aparició, en el meu cas, marca l’inici del període més intens de fotogràfica botànica sobre el terreny.
