Es denuncien riscos sanitaris, danys materials i un any d’incompliments municipals mentre la població de coloms continua augmentant.
Pollença afronta una problemàtica creixent que ja no es pot considerar anecdòtica: la proliferació descontrolada de coloms domèstics (Columba livia domestica) en diversos punts del municipi, especialment en cases no habitades, runes i espais degradats (com els porxos -les golfes- de Monti-Sion i de la Parròquia). Els coloms domèstics han evolucionat en contacte amb poblacions de coloms roquers, fet que ha provocat hibridació entre ambdós. No l’hem de confondre amb el colom roquer.
Lluny de ser una simple molèstia, es tracta d’un problema de salut pública, degradació urbana i impacte econòmic, amb efectes directes sobre la vida quotidiana dels veïnats.
Malgrat les queixes reiterades i una reunió institucional mantinguda el 24 de juny de 2025 entre veïnats afectats, el batle, la regidora de Medi Ambient, la responsable de la Policia Local i el president de la Societat de Caçadors… els compromisos adquirits no s’han traduït en accions efectives ni resultats visibles. Un any després, la situació no només persisteix: s’ha agreujat considerablement.
Salut pública: un risc reconegut
- Transmissió de patògens com Salmonel·la o Escherichia coli per contacte amb superfícies contaminades.
- Histoplasmosi i criptococcosi: infeccions pulmonars causades per fongs que creixen als excrements secs.
- Psitacosi: malaltia bacteriana transmissible a humans per inhalació de pols de material fecal.
- Els seus nius poden contenir àcars, puces i paparres, que es poden traslladar a les llars.
Aquest risc, especialment en entorns densament habitats, entra dins les competències de salut pública municipal.
Impacte directe en la qualitat de vida
- Renou constant i persistent.
- Impossibilitat d’utilitzar balcons o obrir finestres amb normalitat.
- Olors, brutor i proliferació d’insectes.
Aquestes condicions afecten drets bàsics com el descans, la salubritat i l’ús normal de l’habitatge.
Danys materials i degradació urbana: una realitat visible
Els efectes de la presència massiva de coloms són tangibles i acumulatius:
- Contaminació de teulades i sistemes de recollida d’aigües.
- Afectació al patrimoni històric del poble.
- Danys a plaques solars, amb pèrdues d’eficiència de fins al 20–30%.
- Deteriorament de façanes, tendals i mobiliari urbà.
- Pintura dels vehicles afectada per excrements corrosius.
Aquests impactes generen costos econòmics recurrents i degradació progressiva del patrimoni urbà.
Una sobrepoblació anunciada
Els coloms urbans troben a Pollença:
- Espais ideals per nidificar (edificis abandonats), porxos oberts d’edificis públics…
- Abundància d’aliment.
- Absència de control sistemàtic.
Aquestes condicions provoquen un creixement exponencial de la població, fenomen àmpliament documentat en estudis sobre fauna urbana. I ens hem de preparar pel que ve al darrere: les plagues urbanes de tórtora turca i també possiblement de tudó, d’aquestes en parlarem un altre dia.
Responsabilitat municipal: obligació legal d’actuar
El marc normatiu és clar:
El control de les poblacions d’aus urbanes (coloms i altres ocells) correspon als ajuntaments. El de Pollença sembla que ho desconeix.
La Llei 7/1985 de Bases de Règim Local atribueix als ajuntaments competències en salut pública, medi ambient urbà i gestió d’espais públics.
La Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat permet el control d’espècies quan generen riscos sanitaris i impactes ambientals o urbans.
En aquest context, la inacció davant una situació documentada pot suposar un incompliment de les obligacions municipals.
Mallorca ja ha reconegut el problema
El problema no és exclusiu de Pollença: el Consell de Mallorca ha declarat situacions d’emergència cinegètica per controlar la sobrepoblació de coloms.
Això implica un reconeixement institucional clar: la proliferació de coloms és un problema real, estructural i que requereix intervenció activa.
Palma: un model que ha funcionat
L’Ajuntament de Palma va implementar un programa integral basat en:
- Pinsos anticonceptius.
- Colomers ecològics amb control d’ous.
- Captura selectiva.
- Seguiment tècnic i censos.
Resultat: reducció del 43% de la població en només dos anys. Aquest model demostra que el control és possible, efectiu i compatible amb criteris ètics. La diferència és la voluntat d’actuar.
Què diu l’evidència científica
Quan la densitat de coloms a una ciutat (Pollença és encara un poble) supera el nombre considerat com a tolerable (de mitja 300-400 coloms/Km2), tot i que pot variar de manera considerable segons les característiques del nucli), es fa necessari establir mesures per a controlar la seva població. El control ha de ser continu, planificat i combinat. No intervenir implica l’agreujament inevitable del problema.
Solucions conegudes, aplicables i urgents
- Cens i identificació de colònies.
- Actuació sobre edificis abandonats.
- Control de l’alimentació i dels bevedors.
- Sistemes dissuasius/barrera.
- Control poblacional ètic.
- Coordinació entre serveis municipals.
- Contactar amb veterinaris experts i amb ajuntaments que han fet front al problema.
- Informació rigorosa a la ciutadania.
Aquestes mesures són estàndard en municipis que han resolt el problema.
Conclusió: una qüestió de responsabilitat
El cas de Pollença és una situació documentada, creixent i tècnicament resoluble. La decisió és d’actuar o no actuar.
Els veïnats exigim:
- Informació rigorosa i detallada de la situació de la plaga a Pollença.
- Un pla d’actuació immediat i públic.
- El compliment dels compromisos establerts.
- Transparència i calendarització.
I advertim que, davant la manca de resposta efectiva, es valoraran accions legals per defensar el dret a la salut, a la propietat i a una convivència digna.
IB3 NOTÍCIES Vespre. 25 de març 2026.
2 comentaris. Escriu una resposta
Efectivament, un problema que necessita d’una solució urgent, davant aquest increment exponencial que se produeix anys rere any
Totalment d’acord amb l’escrit. No mos sorpren la plaga de coloms, sino la incapacitat de l’Ajuntament davant un problema que fa anys que totom veu.
A Pollença tenim coloms pertot: a les teulades, als carrers, a les places… practicament nomes els falta empadronarse i començar a pagar la contribució. I mentres, els veinats aguantant les merdes. No es un problema nou ni mal de resildre. Hi ha cent exemples d’ajuntaments que han fet coses per llevar els coloms. Aquí deixam passar u temps i esperam que el problema se resolgui totsol cosa que no passara.
Aixo no es falta d’informacio, es deixadesa pura i dura. Una combinacio de passotisme i falta de voluntat politica que acabaran pagant com sempre els pollencins.
Perque clar per segons que si que hi ha pressa i €€. Pero per un problema sanitari i d’imatge del poble, ja si aixo ho deixam per mes endavant… o per mai.
De veres ja basta. Menys mirar cap a una altra banda i mes actuar d’una vegada. Que els coloms com a minim, ja fa temps que fan mes feina que alguns que tenen carrec public. Bona feina com sempre Biel!!!