Les fotges (dues espècies del gènere Fulica) s’esvaeixen a la zona humida més important de les Balears. El col·lapse de la fotja comuna i la fragilitat de la banyuda posen en evidència que s’Albufera està deixant de ser un oasi d’aigua dolça per convertir-se en una albufera salina on la vida tal com la coneixíem té un futur compromès.
Històricament, la fotja comuna (Fulica atra) ha estat el termòmetre més fidel de la riquesa de s’Albufera de Mallorca. Com a espècie pràcticament herbívora, la seva abundància depèn de l’existència de grans praderies de macròfits (plantes submergides). Tanmateix, les dades de les darreres quatre dècades dibuixen una caiguda en picat: de l’apogeu de 3.501 exemplars el 1992 als escassos 258 individus registrats aquest gener de 2026. Aquest descens del 92% ens obliga a mirar què arriba -i com arriba- als canals i llacunes per entendre el canvi d’estat de la zona humida.
©Elaboració pròpia a partir de la bibliografia consultada.
Un ecosistema asfixiat: salinitat i eutrofització
El declivi de les fotges respon a un procés de degradació hídrica de doble via. D’una banda, la salinització forçada per la sobreexplotació de l’aqüífer i la reducció d’entrades dolces de fonts i torrents, que altera el metabolisme de la flora subaquàtica. D’altra banda, la contaminació química de l’aigua freàtica que alimenta s’Albufera.
L’arribada d’aigües mal depurades i l’ús intensiu de fertilitzants químics a l’entorn agrari han disparat els nivells de nitrats i fosfats. Aquest excés de nutrients (eutrofització) alimenta el creixement d’algues microscòpiques que enterboleixen l’aigua, impedint que la llum arribi al fons. Sense llum i sota l’estrès de la sal, les plantes submergides moren, deixant les fotges sense el seu aliment base.
El canvi de paradigma: una marinització forçada
Les principals causes d’aquest declivi són: la progressiva salinització de s’Albufera, la sobreexplotació de l’aqüífer (sobretot pel consum turístic desmesurat i l’activitat agrícola intensiva de l’entorn) i la reducció de les aportacions d’aigua dolça de les fonts i torrents que han permès una entrada creixent d’aigua de mar a la zona humida. Aquesta salinitat altera el metabolisme de la vegetació subaquàtica: les plantes, senzillament, perden la capacitat d’absorbir nutrients i aigua en un entorn tan salí, el que acaba provocant la desaparició de les praderies de macròfits.
La prova d’aquest canvi d’identitat ecològica és l’augment exponencial d’espècies que prefereixen ambients salobres o hipersalins. Mentre les fotges desapareixen, s’Albufera s’omple de flamencs (Phoenicopterus roseus), becs d’alena (Recurvirostra avosetta) i d’ànneres blanques (Tadorna tadorna). Per altra banda, es produeix un increment de les espècies piscívores (les que mengen peixos) clarament relacionat amb la presència de carpes (Cyprinus carpio). Augmenten els ardeids, principalment l’agró gris (Ardea cinerea), l’agró blanc gros (Ardea alba) i també les corpetasses (Phalacrocorax carbo).
El contrast es pot veure molt a prop. A la Bassa de Cas Ferrer Nou – Maristany (Alcúdia), un petit reducte (amb qualificació de ZEPA) de l’antiga albufera primigènia on l’aigua conserva molta més qualitat, encara hi prosperen praderies de macròfits i una comunitat d’aus aquàtiques pròpia de les aigües dolces. A l’Anuari Ornitològic de les Illes Balears (2024) hi trobam màxims molt significatius a la bassa, entre d’altres: 44 grisetes (Mareca strepera), 16 becs vermells (Netta rufina), 102 moretons capvermell (Aythya ferina), 26 gallinetes d’aigua (Gallinula chloropus), 177 fotges (Fulica atra), 42 setmesons (Tachybaptus ruficollis), 6 soterins grossos (Podiceps cristatus)… avui espècies molt escasses o absents a s’Albufera.
S’Albufera ja no funciona com un sistema d’aigua dolça/salabrosa. Ha desaparegut aquella imatge dels anys noranta del Gran Canal des del Pont de Sa Roca, mirant cap a sa Pobla, amb esbarts d’un milenar de fotges alimentant-se en una aigua clara i dolça; l’aiguamoll s’està convertint en una extensió del medi marí, any rere any més evident i difícilment es recuperarà.
Un ecosistema sota setge: carpes i crancs blaus
A la salinitat i l’eutrofització s’hi suma una pressió biològica asfixiant. La poca vegetació que intenta sobreviure és alterada per la carpa (Cyprinus carpio), un peix que en remoure els fons enterboleix l’aigua i impedeix que la llum arribi a les plantes. Aquesta degradació s’ha vist agreujada per l’arribada del cranc blau (Callinectes sapidus), una espècie invasora voraç que altera tota la cadena tròfica. Sense el “rebost” de plantes submergides, el gènere Fulica no té lloc on viure (sobreviure!).
El risc de les reintroduccions en hàbitats degradats
En aquest context, la situació de la fotja banyuda (Fulica cristata) és un exemple dels riscos de la gestió d’espècies. Malgrat els esforços de reintroducció iniciats el 2004 amb exemplars del Saler (País Valencià), i que suposaren l’alliberament de fins a 48 individus en tres anys, la població no ha arrelat.
Els resultats inicials foren esperançadors. Les fotges criaren des del primer any i el 2009 es registrà un mínim de 24 polls nascuts, el millor any reproductor del projecte. Aquell mateix any el cens hivernal comptabilitzava 14 fotges banyudes i 1.140 fotges comunes (Fulica atra) a s’Albufera. Semblava que la recuperació havia arrelat.
El cens de 2026, amb només 2 exemplars, confirma que cap projecte de reintroducció pot prosperar si l’hàbitat receptor s’està col·lapsant. Massa sovint les reintroduccions es veuen condicionades per calendaris polítics o per la necessitat de visualitzar èxits ràpids, quan la restauració ecològica és un procés lent i complex. La conservació efectiva no es pot mesurar en el nombre d’alliberaments, sinó en poblacions viables a llarg termini i en un ecosistema per a elles “saludable”. De fet, la UICN, posa com a principal premissa per a una reintroducció, que les condicions que provocaren la desaparició de l’espècie s’hagin corregit completament.
Una conclusió incòmoda: un futur complicat
Les aus aquàtiques són excel·lents bioindicadors de l’estat ecològic dels aiguamolls. L’anàlisi de 27 anys de gestió del Parc Natural (Rebassa, 2015) mostra que, si bé moltes espècies han augmentat gràcies a la protecció, els increments de salinitat i nutrients a les aigües han generat efectes desiguals.
Diversos estudis han detectat increments de sal i nutrients a s’Albufera en les darreres dècades. Aquest procés provoca un canvi silenciós però profund i estructural:
- Substitució de canyissars per vegetació més tolerant a la sal.
- Alteracions en la composició de plantes aquàtiques submergides.
- Reducció d’invertebrats aquàtics.
La realitat de s’Albufera és crua. L’efecte combinat del canvi climàtic -amb menys pluges i més evaporació- la salinització i l’eutrofització imparables fan que la reversió d’aquest procés sigui extraordinàriament complexa. Som davant un aiguamoll extremadament fràgil que està perdent la seva biodiversitat d’aigua dolça (i amb prou qualitat) a marxes forçades.
No es tracta només de si la fotja banyuda o la comuna poden tornar o recuperar unes poblacions idònies; es tracta de si serem capaços d’evitar que s’Albufera acabi sent una llacuna salina, un salobrar. Amb la tendència actual, el futur d’aquestes espècies és, malauradament, més que compromès. L’època dels grans esbarts de fotges als canals d’aigua dolça i neta, amb ranuncles, coa de mart, herbei de fil… el paisatge sonor del seu cant i el dels granots és ja un escenari del passat que difícilment tornarem a gaudir… o jo crec que no ho veuré!.
Bibliografia consultada:
GOB (Grup Balear d’Ornitologia i defensa de la Naturalesa (1986-2025). Anuari Ornitològic de les Balears (AOB).
Rebassa, M. (2005). Resultats dels primers 2 anys de seguiment de la fotja banyuda (Fulica cristata) a s’Albufera de Mallorca. Anuari Ornitològic de les Balears, 20, 25–34.
Rebassa, M. (2015). S’Albufera, efectes de 27 anys de gestió i canvi. L’exemple de les aus aquàtiques. A: Llibre Verd de Protecció d’Espècies a les Balears. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 20, 345–354.
Rotger Pujadas, C. (2021). Evolució de la piezometria i la salinitat a s’Albufera de Mallorca (2000–2019). Treball de fi de Grau. Universitat de les Illes Balears.
