Mallorca

Paracentrotus lividus - ©bielperello.com

L’eriçó de mar. Tan comú, tan desconegut

L’eriçó de mar (Paracentrotus lividus) és un dels habitants més comuns de les nostres costes, però també un dels més desconeguts. Lluny de ser només l’animal que ens punxa els peus, és una peça important de l’equilibri dels fons rocosos i de les praderies de posidònia. Avui, però, les seves poblacions pateixen en diverses zones la pressió de la pesca i l’escalfament del mar. Conèixer-lo millor és també entendre com està canviant el Mediterrani.

Eclipsi solar parcial. 12 agost 2026 - ©bielperello.com

Un eclipsi un poc eclipsat

Dimecres 12 d’agost vam viure l’eclipsi solar total al pla de Mallorca, en família, lluny de les aglomeracions. Una experiència fotogràfica i personal única, però que també convida a la reflexió: aquell dia Mallorca es va dividir entre qui hi va poder arribar còmodament i qui va haver de fer-s’ho valer per trobar el seu racó de cel. Una crònica que barreja la mirada d’un fotògraf de natura amb una mirada crítica sobre la massificació i les desigualtats d’accés al territori en un fenomen que no tornarà en dues vides.

Cadena humana Es Trenc - ©bielperello.com

Ni abans, ni ara, ni mai. Es Trenc no es toca

Aquest matí he tornat a Es Trenc, càmera en mà, per fotografiar la cadena humana entre sa Ràpita i Ses Covetes. No era la primera vegada. Avui l’amenaça ja no són excavadores, sinó una reforma legal que retalla el debat parlamentari sobre els espais naturals. Quaranta-tres anys després, catorze anys després, la resposta ciutadana ha tornat a ser massiva, jove i decidida. Ni abans, ni ara, ni mai: Es Trenc no es toca.

Vanessa cardui - ©bielperello.com

Les papallones que venen d’Àfrica

Aquests dies, el nord de Mallorca i altres indrets de les Balears s’han omplit de desenes de milers de migradores dels cards (Vanessa cardui). Venen de l’Àfrica, han travessat el Mediterrani empeses pel vent del sud, i la de les Balears és la primera terra que troben. Cap d’aquests individus completarà el viatge: passant el testimoni de generació en generació, recorren prop de 15.000 km fins a Escandinàvia. De passada, pol·linitzen. Un espectacle natural que amaga una història extraordinària.

Estepa joana - Hypericum balearicum ©bielperello.com

L’estepa joana

Al mes de maig, la garriga s’omple d’un groc intens i d’una aroma resinosa inconfusible: és l’estepa joana (Hypericum balearicum), un endemisme exclusiu de les Illes Balears. Aquest arbust singular, que no existeix en cap altre lloc del planeta, ha format part durant segles del paisatge i de la medicina popular de les illes. Les seves flors espectaculars i la seva fragància característica el converteixen en una de les plantes més estimades del Mediterrani occidental.