A Pollença en deim rellar d’aquells terrenys de roca calcària plens de puntes, canaletes i esquerdes, difícils de trescar. Però el rellar és només una de les formes que adopta el paisatge càrstic, tan present a la Serra de Tramuntana. Roca, aigua i temps han anat modelant avencs, coves, fonts, torrents i moltes altres formes que avui donen caràcter a la muntanya. Aquesta és només una pinzellada per acostar-nos a aquest paisatge i a la toponímia que ens ajuda a reconèixer-lo.
Mallorca
La mar no em deixa veure-hi clar
Temperatures excepcionals, una mar tèrbola i una pressió turística que no deixa de créixer. Aquest estiu ens ha mostrat una vegada més fins a quin punt la nostra mar és vulnerable. Els efectes de l’escalfament ja es deixen veure en la biodiversitat, mentre augmenten les embarcacions i les activitats recreatives. Però també hi ha persones que treballen per conservar-la i recuperar-la. Després de tants anys mirant la mar de prop, cada vegada em costa més no demanar-me quina mar volem deixar a qui vengui darrere nosaltres.
L’eriçó de mar. Tan comú, tan desconegut
L’eriçó de mar (Paracentrotus lividus) és un dels habitants més comuns de les nostres costes, però també un dels més desconeguts. Lluny de ser només l’animal que ens punxa els peus, és un element important per l’equilibri dels fons rocosos i de les praderies de posidònia. Avui, però, les seves poblacions pateixen en diverses zones la pressió de la pesca i l’escalfament de la mar. Conèixer-lo millor és també entendre com està canviant el Mediterrani.
Un eclipsi un poc eclipsat
Dimecres 12 d’agost vam viure l’eclipsi solar total al pla de Mallorca, en família, lluny de les aglomeracions. Una experiència fotogràfica i personal única, però que també convida a la reflexió: aquell dia Mallorca es va dividir entre qui hi va poder arribar còmodament i qui va haver de fer-s’ho valer per trobar el seu racó de cel. Una crònica que barreja la mirada d’un fotògraf de natura amb una mirada crítica sobre la massificació i les desigualtats d’accés al territori en un fenomen que no tornarà en dues vides.
Ni abans, ni ara, ni mai. Es Trenc no es toca
Aquest matí he tornat a Es Trenc, càmera en mà, per fotografiar la cadena humana entre sa Ràpita i Ses Covetes. No era la primera vegada. Avui l’amenaça ja no són excavadores, sinó una reforma legal que retalla el debat parlamentari sobre els espais naturals. Quaranta-tres anys després, catorze anys després, la resposta ciutadana ha tornat a ser massiva, jove i decidida. Ni abans, ni ara, ni mai: Es Trenc no es toca.