El fotògraf

La meva història amb la fotografia no comença amb una decisió, sinó amb una herència.

Som En GabrielJeroniPerelló i Coll – AKA Biel Perelló – (Pollença, 1964) i vaig créixer amb la fotografia com a llenguatge quotidià a casa. El meu pare, també Biel (1933-2017) -pintor, músic i fotògraf- em va transmetre la sensibilitat artística i el respecte profund per la natura. Ell em va regalar la meva primera “Kodak Instamatic” a principis dels anys setanta i, més endavant, la que seria la meva primera càmera reflex de format 35mm: una KOWA SETR amb un 50 mm f/ 1.9. Més que eines, varen ser portes d’entrada a una nova manera d’observar.

Des d’aleshores, fa més de quaranta anys que la fotografia m’acompanya, però mai en ma vida he participat a un concurs de fotografia (!).

Vaig formar-me en el món analògic: rodets, diapositives, espera i disciplina. Cada imatge tenia un cost i cada decisió comptava. He viscut plenament el pas de la fotografia química a la digital, un canvi que ha transformat la tècnica i la difusió de la imatge, però que no hauria de substituir la consciència amb què es construeix una fotografia. He adoptat les noves tecnologies amb naturalitat, mantenint intacta l’exigència en l’observació constant.

Pel que fa a l’equip digital que he anat emprant, el recorregut crec que reflecteix una evolució coherent amb la meva manera d’entendre la fotografia. Durant dècades vaig treballar amb Nikon, des de les primeres DSLR com la D70 fins a la D300 i la D500, sempre amb una àmplia varietat d’òptiques Nikkor i Sigma que m’han acompanyat en milers d’hores de camp. L’any 2019 vaig optar per fer el pas cap al sistema Micro Quatre Terços de la mà d’Olympus (avui OM System). No va ser una decisió precipitada, sinó fruit de l’experiència acumulada a la natura: el menor pes i volum del conjunt, l’extraordinària estabilització integrada i les possibilitats computacionals aplicades a la fotografia de camp -especialment en condicions exigents de llum o mobilitat- encaixaven millor amb la meva pràctica. He passat per una OM-D E-M1 Mark II i la Mark III, i actualment faig servir una OM-1 Mark II, amb una gamma sòlida d’òptiques Zuiko i altres. Per a fotografia submarina utilitz l’Olympus TG-6 amb carcassa i flaix extern, una combinació lleugera i fiable que m’ha permès treballar amb solvència davall l’aigua. També empr diferents càmeres d’acció (GoPro Hero 9 Black, Insta360 X5), una compacta avançada (Lumix LX100) i el mòbil iPhone 17 Pro com a eines complementàries. Tanmateix, cap canvi tecnològic no altera l’essencial: l’eina és només un mitjà. La fotografia no depèn tant de l’aparell com de la mirada, de la intenció i del sentiment que hi poses en el moment de prémer el disparador.

La meva formació en Geografia i la meva trajectòria professional, des de 1989, vinculada a la gestió d’espais naturals protegits -en concret al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca– han definit el meu procés creatiu. Fotografiar, per a mi, no és només captar; és comprendre. El coneixement de la biodiversitat i dels ecosistemes i el respecte pels seus ritmes són la base de la majoria de les meves imatges de natura. Cal entendre abans de fotografiar. Cal estimar abans de mostrar.

La fotografia de natura -paisatge, flora, fauna… tant en entorns terrestres com en el món submarí-, ha estat durant dècades el meu eix central, amb un arxiu extens dedicat principalment als ecosistemes de les Illes Balears. Darrerament estic fent més fotografia de carrer i social: un altre ecosistema, aquesta vegada humà, on l’observació i la intuïció dialoguen amb la complexitat i exclusivitat de cada moment.

Vivim una època d’hiperproducció visual. Els dispositius mòbils han democratitzat la imatge -i jo mateix en faig ús constant-, però aquesta abundància sovint banalitza el valor de la fotografia com a llenguatge conscient i construït. Aquesta realitat no la rebutj, però sí que m’interpel·la.

També m’interessa i preocupa el desenvolupament accelerat de la intel·ligència artificial (IA) aplicada a la generació i manipulació d’imatges. És una evolució poderosa, però planteja interrogants sobre l’autenticitat i el vincle entre experiència i fotografia. La pràctica que he construït durant més de quatre dècades parteix de la presència real davant allò que succeeix, de la llum que existeix i del moment que és.

Sempre m’ha acompanyat una reflexió d’Henri Cartier-Bresson: “Per a mi, la fotografia és situar el cap, el cor i els ulls en la mateixa línia visual. És un estil de vida ”. Per a mi, la fotografia és també aquesta alineació precisa entre pensament, sensibilitat i mirada. No és només una tècnica; és una actitud sostinguda en el temps per intentar capturar la vida real de manera autèntica i conscient.

Aquest espai pretén ésser continuïtat i evolució. Una mirada hereva, que vol ser crítica i compromesa.