L’any 2008 vaig escriure en l’antic foto bloc sobre l’augment de vorms a les nostres costes i la seva relació amb el canvi climàtic. Setze anys després, la tendència no només s’ha confirmat sinó que s’ha accelerat: cada estiu els primers exemplars de Cotylorhiza tuberculata apareixen més prest devora la costa mallorquina. És una observació que qualsevol persona que freqüenti la mar des de fa dècades pot comprovar fàcilment. El que fa vint anys era una excepció esporàdica, ara comença a ser un patró.
Val la pena tornar a mirar aquesta espècie amb calma: qui és, com viu i què ens explica la seva presència cada vegada més primerenca sobre l’estat de la mar Balear.
Un nom que no m’he empassat mai
Borms, borns, vorms, brumers, grumers… espècies marines precioses i també maleïdes per molts. Al nostre entorn, els animals que no es mengen i que no tenen pèl ni ploma solen passar sense nom, desapercebuts, llevat que ens ataquin o ens emprenyin. És més o menys el que li ha passat a la preciosa i espectacular Cotylorhiza tuberculata, un vorm gens perillós al qual bona part de la gent només sap anomenar per la seva forma: “ou ferrat”, “ou fregit” o “ou frit”. He de confessar que mai no m’ho he empassat: no em sembla just reduir un animal tan singular a la comparació amb un plat de cuina. I «en català normatiu» se l’anomena també Acàlef cresp (!!).
No fa gaire, en una conversa amb l’amic Rafel Mas, em va explicar una història que m’agrada molt més. Estant a Eivissa, en Vicent Marí “Palermet” li va contar que el seu oncle, Joan d’En Sandic, d’Es Cubells, es referia a aquest vorm amb el nom de soreller/a o born soreller, pel peix sorell (Trachurus trachurus), un dels que sovint hi neda a redós, com veurem més avall. Així ho recull l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (2020). Ho vaig comprovar també al Cercaterm, del TERMCAT, i el nom no és cap invenció local: el recull com a sinònim balear oficial, juntament amb gerreter/a (de gerret, Spicara smaris), un nom que, confés, tampoc no havia sentit mai.
Físicament, el soreller té una campana taronjada amb un mugró central sobre elevat, envoltada d’una franja blanca. Pot arribar als 40 centímetres de diàmetre, tot i que la majoria d’exemplars que trobam a la Mediterrània no superen els 17 centímetres. Sota la campana, en lloc de tentacles llargs, presenta uns braços orals curts i ramificats, plens de petites vesícules blavoses, des d’on captura el seu aliment.
És, dels vorms habituals a les Balears, el més benigne. A diferència de la Pelagia noctiluca (el clavell, molt urticant) o de Rhizostoma pulmo (el vorm blau), la picada del soreller sol ser lleu o pràcticament imperceptible per a la majoria de les persones. Això no vol dir que convingui tocar-lo sense motiu: com qualsevol cnidari, val més observar-lo sense manipular-lo.
Uns animals antiquíssims
Els vorms no són cap novetat evolutiva: els cnidaris, el grup al qual pertanyen, formen un dels llinatges animals més antics que existeixen, amb un registre fòssil que es remunta a més de 600 milions d’anys, al Precambrià, quan tot just despertava la vida animal als oceans. Han sobreviscut a totes les grans extincions de la història de la Terra.
La seva descripció científica, en canvi, és molt més recent: es considera que el naturalista francès Guillaume Rondelet en va oferir, a Libri de Piscibus Marinus, in quibus verae Piscium effigies expressae sunt, (Lió, 1554), una de les primeres descripcions detallades, quan va caracteritzar un grup d’animals urticants que anomenava «ortigues de mar» i entre els quals sembla identificar el que avui coneixem com a Rhizostoma pulmo, el vorm blau. Encara faltarien segles perquè la ciència descrivís amb precisió el nostre soreller.
Una biologia senzilla i sorprenent
El que fa realment singular aquest vorm és que, com els coralls, viu en simbiosi amb unes algues unicel·lulars microscòpiques (zooxantel·les) que fan la fotosíntesi dins els seus propis teixits. A canvi de protecció i llum, aquestes algues li aporten un extra d’energia que li permet prosperar en aigües pobres en nutrients com les nostres, i això explica en bona part el seu èxit a la Mediterrània.
La seva vida té dues etapes ben diferents. Primer és un pòlip diminut, fixat al fons marí i pràcticament invisible, que roman actiu tot l’any i es va reproduint per formar-ne de nous. D’aquest pòlip, entre maig i agost, se’n desprenen exemplars joves que van creixent fins a convertir-se en els vorms adults que veim nedar prop de la costa, sobretot entre juliol i novembre.
Un refugi flotant: el comensalisme
Aquí és on prenen sentit els noms de soreller i gerretera. Molts vorms, i el nostre n’és un bon exemple, naden sempre acompanyats d’un petit seguici de peixos joves: cries de sorell (Trachurus trachurus), gerret (Spicara smaris), boga (Boops boops) o círvia (Seriola dumerili), entre d’altres. Aquests alevins troben refugi entre els tentacles i els braços orals del vorm, la toxina urticant del qual manté allunyats la majoria dels depredadors, però que a ells amb prou feines els afecta.
El vorm no en treu cap benefici directe, o un benefici molt petit, mentre que els peixos hi guanyen un refugi mòbil davant dels seus propis depredadors. Aquest tipus de relació, en què una espècie surt beneficiada sense que l’altra en surti perjudicada, es coneix com a comensalisme.
Aquestes dues fotografies que il·lustren aquest comensalisme entre el vorm i els alevins de sorell les ha cedides el meu company d’immersions Antoni Font, gran navegant i assidu de la mar Egea, les va fer a Kythnos, Grècia, l’agost de 2008. Gràcies, Toni, per compartir-les i per deixar-nos veure, amb tanta claredat, aquesta relació tan curiosa entre dues espècies.
Per què arriba cada any més prest
Aquí és on entra en joc el canvi climàtic. El 30 de maig de 2026 la boia de sa Dragonera va registrar 26,20 °C, rècord històric per a un mes de maig; tres dies abans, la de Maó havia marcat 26,58 °C, la xifra més alta de tota la xarxa de Ports de l’Estat aquell mes. No són dades aïllades: la temperatura superficial del mar Balear ha pujat una mitjana de 0,4 graus per dècada des de 1982, i els darrers anys han trencat rècords un darrere l’altre, amb 2024 com a tercer any més càlid registrat (mitjana anual de 20,2 °C) i 2025 encara més amunt, amb onades de calor marines que en algunes zones del Mediterrani han sumat prop de cent noranta dies. Aquest 2026, el 5 d’agost la boia de sa Dragonera (Visor PORTUS de Puertos del Estado) va assolir el seu rècord històric amb 33,02 ºC. a les 16 h. Un valor sense precedents en aquesta estació, suposa més d’un grau superior al rècord anterior i que ara significa un rècord absolut de la xarxa exterior de boies. El mateix dia, el mareògraf de Pollença (SOCIB), va registrar tres lectures de 32 ºC entre les 14 i les 15 h. (rècord històric de l’estació). Tot plegat és molt preocupant.
Comentar, en el cas de Pollença, que el sensor s’ubica a l’interior del port (un entorn arrecerat, amb poca profunditat i escàs intercanvi d’aigua), la combinació d’un dia de calma total i la radiació solar acumulada del capvespre va propiciar aquest escalfament extrem. Segurament es farà habitual.
Aquest escalfament es concentra sobretot en la transició primavera-estiu, amb el màxim al juny: la mar s’escalfa una mica abans cada any. Per a un animal com el soreller, el cicle del qual depèn directament de la temperatura de l’aigua, tot apunta que això es tradueix en una maduració més precoç i en poblacions que apareixen setmanes abans del que ho feien fa vint anys.
Hi ha dos factors més que hi ajuden: la disminució de les pluges deixa una mar més estratificada, càlida i salada (sobretot a l’estiu), condicions ideals per als pòlips; i la sobrepesca de depredadors naturals dels vorms, com la tonyina vermella o les tortugues marines, ha debilitat un dels mecanismes que abans mantenia les seves poblacions sota control.
Un indicador més del canvi que vivim
El soreller no és perillós i la seva arribada primerenca no hauria de generar alarma sanitària com sí que passa amb altres espècies més urticants. Però la seva presència cada vegada més d’hora a les nostres platges és un senyal més, petit però constant, dels canvis que està experimentant la mar Balear.
Setze anys després d’aquell primer article, seguesc fotografiant aquesta preciosa criatura: un vorm taronjenc surant devora la costa, amb el seu petit seguici de peixos joves entre els tentacles. El que ha canviat és quan la fem, i això, més que una curiositat, és una dada. I les dades, quan es repeteixen any rere any, acaben explicant una història.
Recursos complementaris:
- Espècies de meduses que es poden trobar a la costa catalana.
- Projecte MEDUSA. Institut de Ciències del Mar. CSIC. (Fitxes d’identificació i protocol davant picades).
- Un mar de meduses. Josep Mª Gili científic expert en meduses, ens explica aspectes relacionats amb aquests organismes.
- Els grumers de la mar Balear: un problema sociosanitari d’actualitat. Departament de Biologia de la UIB.
