Un documental que recupera la memòria històrica de la zona humida, n’explica els valors naturals i afronta els reptes de la seva conservació actual.
La Sala Augusta de Palma va acollir el passat 8 d’octubre la preestrena d’Al-Buhayra. S’Albufera de Mallorca, un documental d’una hora de durada, dirigit per Joan Bonet, que proposa un recorregut per la trajectòria dels darrers dos segles d’una de les zones humides més importants de la Mediterrània occidental. Hi vaig assistir com a participant del projecte, al qual he aportat material fotogràfic amb la satisfacció de veure acabada una feina compartida amb un equip que ha sabut convertir un procés complex en un relat audiovisual de gran interès i qualitat.
Dos segles de transformacions
El documental arrenca amb les primeres propostes de dessecació de s’Albufera al segle XIX i avança a través dels projectes de transformació, els aprofitaments econòmics i els canvis territorials que n’han marcat l’evolució. El recorregut arriba fins a l’actualitat, amb una mirada sobre les transformacions que ha experimentat la zona humida i els problemes que avui en condicionen la seva conservació.
Condensar en uns seixanta minuts aquesta diversitat de processos històrics, valors naturalístics i qüestions de gestió no és una tasca senzilla. Un dels principals encerts d’Al-Buhayra és haver-ho aconseguit amb un fil narratiu coherent, que permet comprendre les diferents etapes sense perdre de vista la complexitat del conjunt.
Les veus i les imatges de s’Albufera
Un altre dels seus valors és la participació de persones que aporten els seus coneixements i experiències en diferents àmbits. Les seves intervencions donen consistència al relat i permeten abordar el passat de s’Albufera des de perspectives complementàries, sense defugir els canvis que ha patit ni la situació crítica en què es troba actualment. La salinització de l’aiguamoll i les alteracions ecològiques que comporta, amb les conseqüències sobre la biodiversitat, són qüestions fonamentals per entendre els reptes de futur de l’espai natural.
Intervenen al documental, per ordre d’aparició: Pere Perelló, arxiver i investigador; Antònia Morey, historiadora i professora de la UIB; Joan Mayol, biòleg i director del Parc entre 1988 i 1998; Francesc Lillo, geògraf, naturalista i autor de cronicadesalbufera.com; Pep Lluís Riera, educador social i gran coneixedor de Gatamoix; Sebastià Torrens, fotògraf professional de natura; Miquel Rayó, biòleg i escriptor; Manuel Aguilera, historiador i periodista; Pere Vicens, naturalista del Parc; Maties Rebassa, biòleg i actual director del Parc; i Margalida Ramis, exportaveu del GOB Mallorca.
La realització és fruit d’una feina col·lectiva. A més de la direcció de Joan Bonet i el guió compartit amb Rafel M. Creus, cal destacar la direcció de fotografia de Jaume Caldentey i Rubén Casas, la producció executiva de Montse Rodríguez, la direcció de producció de Núria Cano, els ajudants de producció Xesca Rebassa i Karen López, el grafisme de Luis Ozonas, Joan Bonet i Xesca Rebassa. La fotografia, el tractament dels materials documentals i, especialment, el muntatge donen continuïtat al relat i en mantenen l’interès. La música original de Josep Umbria hi aporta una dimensió evocadora que acompanya les imatges amb sensibilitat i contribueix a la qualitat final del documental.
La producció de La Perifèrica, amb la participació d’IB3/Televisió de les Illes Balears i el suport del ICIB/Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears i del Consell de Mallorca, ha fet possible aquesta aproximació audiovisual a les transformacions històriques de s’Albufera.
La preestrena, adreçada a les persones que han participat en el projecte i al personal tècnic, ha estat el primer encontre amb el documental acabat. Ara iniciarà el seu recorregut pels festivals, abans de l’emissió per IB3 Televisió, que encara no té una data establerta.
Quaranta anys de Parc Natural: els reptes pendents
L’arribada d’Al-Buhayra coincideix amb la proximitat d’una fita significativa: el 28 de gener de 2028 es compliran quaranta anys de la declaració de s’Albufera com a parc natural. Quatre dècades després, conèixer el camí recorregut és també una manera d’entendre els reptes pendents. La seva trajectòria ens mostra fins a quin punt aquest paisatge ha canviat i que la seva conservació exigeix mantenir les condicions ecològiques que fan possible la vida de l’aiguamoll i afrontar les pressions que les alteren.
Haver col·laborat en aquest projecte i veure’n el resultat final ha estat una satisfacció. Esper que el recorregut pels festivals i la futura emissió per IB3-TV contribueixin a acostar al públic la trajectòria de s’Albufera, els canvis que ha experimentat i els reptes que avui condicionen la seva conservació. Una oportunitat única per donar a conèixer els seus valors ecològics, històrics i socials, reforçant la consciència sobre la necessitat de preservar-los per a les generacions futures.
Tràiler del documental (1’54») – Font: La Periférica produccions – 25 d’ag. del 2026
S’Albufera prové de l’àrab al-buḥayra (البحيرة), literalment «la llacuna» o «el llac». El mot deriva de baḥr, «mar», mitjançant una forma diminutiva; per això també s’ha interpretat com «la mar petita». Aquesta darrera expressió és etimològicament explicativa i evocadora, però «la llacuna» és la traducció més precisa del significat lèxic del terme àrab.
1 comentari. Escriu una resposta
Un homenatge merescut a s’Albufera, en un documental molt coral i de gran bellesa estètica. Era hora que s’Albufera tengués el reconeixement com espai natural que des del món artístic poques vegades ha tengut.
Només hi vaig trobar a faltar la veu de la gent «buferera», és a dir, testimonis de la gent que va viure i treballar a s’Albufera.