L’any 2013 l’Ajuntament de Pollença va posar en marxa les Rutes de Biodiversitat, un conjunt de deu excursions per racons de valor ambiental i paisatgístic del terme municipal. El projecte reunia una gran diversitat d’ambients: alzinars, garrigues, zones muntanyoses i zones humides, a més d’alguns dels paisatges més emblemàtics de Pollença, com Formentor, la vall de Colonya, l’Albufereta o Bóquer…
Un projecte que va néixer amb una idea clara
No era simplement una guia d’excursions. El projecte incorporava una infraestructura informativa pròpia, amb quinze panells distribuïts estratègicament pel municipi, que permetien consultar sobre el terreny els recorreguts, els mapes i els perfils de les rutes, com també informació sobre la flora, la fauna i els principals valors naturals i patrimonials de cada itinerari. Vaig participar en el projecte aportant fotografies d’espècies i paisatges que es varen incorporar als materials. Avui em dol veure l’estat de la majoria d’aquests panells. Ho record perquè és important deixar clar que la crítica no és al projecte. Al contrari, precisament perquè era un projecte que tenia sentit, resulta encara més difícil entendre que s’hagi deixat deteriorar.
I hi havia un altre element que, l’any 2013, tenia un interès especial: els codis QR. La informació no quedava limitada al que es podia llegir en el panell. A través del mòbil, els excursionistes podien accedir i descarregar la informació de les rutes i els punts GPS per seguir els itineraris pels camins públics. Era una manera d’integrar la informació física del territori amb les eines digitals que començaven a generalitzar-se. Avui, just un dels tres codis QR de cada panell es troba actiu; els altres dos donen error.
El projecte es completava amb material divulgatiu en diferents idiomes i es va presentar a la ITB de Berlín com una iniciativa vinculada al senderisme i a la biodiversitat. La mateixa web municipal explicava que l’objectiu era posar en valor el patrimoni natural de Pollença i oferir als visitants experiències locals i contacte amb l’entorn. També destacava la bona acollida que havia tengut entre el sector turístic local i els turoperadors. És a dir, l’Ajuntament no presentava les Rutes de Biodiversitat com una simple col·lecció d’excursions, sinó com un recurs per interpretar el territori, donar a conèixer el patrimoni natural i fomentar el senderisme i el turisme de natura.
I hi ha una dada que fa encara més difícil entendre l’abandonament d’aquest projecte. Avui l’Ajuntament, a pollensa.com, continua promocionant bona part d’aquests mateixos espais dins la seva oferta turística de senderisme i disposa, fins i tot, d’un apartat específic d’ornitologia. La vall de Colonya, el Puig de Santuïri, el Camí Vell de Lluc, Coves Blanques, la Gola, l’Albufereta, Fartàritx Gran, na Blanca o la vall de Bóquer apareixen actualment entre les propostes per descobrir el patrimoni natural de Pollença.
Per tant, no parlam d’un projecte que hagi quedat superat pel temps. Els llocs que les Rutes de Biodiversitat volien donar a conèixer continuen essent part de l’oferta de natura que Pollença ofereix avui als seus visitants i residents. El que ha envellit, i en alguns casos s’ha deteriorat fins a fer-se gairebé irreconeixible, és la infraestructura que havia de donar suport a aquesta oferta sobre el mateix territori.
Tretze anys després
El problema no és que el projecte fos una mala idea. Tot el contrari: la idea continua essent perfectament vigent. El problema és què n’hem fet tretze anys després.
Els panells que havien de servir per explicar el territori als senderistes presenten, en diferents punts, vinils deteriorats pel sol i pràcticament il·legibles, alguns amb grafitis. Diverses estructures de fusta estan rompudes o degradades i, en alguns casos, la vegetació dificulta la seva visibilitat.
Per altra banda, el cartell de l’Albufereta ubicat vora el pont de Ca na Volantina (Camí de Llenaire) marca la ubicació a Can Cap de Bou (a la carretera MA-2202). El cartell de Santuïri, ubicat al camí de Cal Xino, marca la ubicació a l’àrea recreativa de l’inici de la pujada al puig. Fa anys que he perdut el compte de les vegades que he advertit d’aquestes errades d’ubicació!
Les fotografies que acompanyen aquest article corresponen als dos panells de la Ruta 3, la del Camí Vell de Lluc (GR-221). Un ubicat al Pont de l’Horta i l’altre al Pi de Son Grua, punts clau per on passen anualment milers de senderistes i ciclistes. No mostren una infraestructura antiga que ja no tengui sentit, sinó una infraestructura que continua tenint sentit i que no ha rebut el manteniment necessari.
La foto que encapçala l’article correspon al primer panell, totalment degradat, de la ruta 3, Camí Vell de Lluc (GR-221). Ubicat al Pont de l’Horta, una de les principals entrades del poble. Feta l’11 de setembre de 2026.
El projecte encara existeix… almenys a Internet
Hi ha una contradicció difícil d’explicar. Les Rutes de Biodiversitat continuen apareixent actualment a la web oficial de l’Ajuntament, dins l’àrea de Medi Ambient. La pàgina municipal continua presentant les deu rutes, els quinze panells i la seva funció de divulgació del patrimoni natural i paisatgístic de Pollença.
És a dir, el projecte continua existint. Sobre el terreny, una part de la infraestructura que el feia visible i útil ha quedat totalment abandonada ja fa anys, en un estat lamentable.
I encara hi ha un detall més significatiu. El text municipal explica que, en el moment de posar en marxa el projecte, s’estava en procés de senyalitzar les rutes in situ amb indicadors de direcció i informació de detall. El projecte, per tant, es concebia com una actuació viva, vinculada al senderisme, a la interpretació del territori i a la seva promoció turística.
No és un problema de doblers
Recuperar aquestes rutes no exigeix inventar un projecte nou ni fer una gran inversió. En bona part, es tracta d’una actuació senzilla: tornar a imprimir els vinils, aferrar-los als panells, reparar o substituir les estructures de fusta que ho necessitin, retirar la vegetació que en dificulti la lectura i establir un manteniment periòdic mínim. Per això, el problema no sembla ser econòmic. És un problema de prioritats.
Fer un projecte nou és relativament fàcil. Es presenta, s’inaugura, es fotografia i se’n parla. El manteniment és una altra cosa. No dona titulars, però és el que determina si una política pública funciona amb el pas dels anys.
Turisme de natura: de què parlam?
Pollença fa temps que ofereix una oferta turística que va més enllà del sol i platja: senderisme, paisatge, patrimoni, natura i experiències vinculades al territori. I té tot el sentit que sigui així. Precisament per això resulta contradictori deixar deteriorar una de les poques infraestructures municipals creades específicament per relacionar senderisme, biodiversitat i interpretació del medi natural.
El mateix Ajuntament ho explicava així quan va presentar el projecte: els visitants cerquen experiències locals i contacte amb l’entorn. Les Rutes de Biodiversitat varen néixer, en part, per oferir aquesta experiència. Si volem que el turisme de natura sigui alguna cosa més que un eslògan, els recursos que el fan possible també s’han de cuidar.
I si, a més, ampliàssim les rutes?
Però recuperar i mantenir les Rutes de Biodiversitat no hauria de significar quedar-nos mirant el que es va fer el 2013. També hi ha marge per ampliar aquesta xarxa amb itineraris que formen part de l’imaginari excursionista de Pollença i que fa anys que són objecte de demanda pels locals i visitants.
Dos exemples són especialment evidents: el camí de Ternelles fins a Cala Castell i el recorregut pel Coll de Síller entre el Port de Pollença i la Cala de Sant Vicenç.
El primer és, sens dubte, un cas complex. L’accés a Cala Castell arrossega des de fa dècades una reivindicació ciutadana i una problemàtica jurídica i de gestió que no es pot ignorar. Encara no s’ha aconseguit un ús públic del camí, sempre atenent la protecció d’un entorn natural especialment sensible. No es tracta, per tant, d’obrir un camí sense més ni pus, sinó de trobar una fórmula estable, ordenada i ambientalment responsable.
El cas del Coll de Síller és diferent. El mateix portal turístic municipal ja ofereix actualment una ruta entre el Port de Pollença i la Cala de Sant Vicenç que passa pel Coll de Síller i destaca el seu valor paisatgístic. Convertir aquest itinerari en una proposta plenament integrada dins una xarxa municipal de rutes de natura seria, per tant, més una qüestió de consolidar i donar coherència a un recurs existent que no d’inventar-ne un de nou.
Aquestes dues propostes podrien representar, cadascuna a la seva manera, el següent pas d’una xarxa de senderisme i interpretació del territori: recuperar allò que tenim, mantenir-ho en condicions i, quan sigui possible, incorporar nous itineraris amb criteris de gestió, conservació i ús públic.
Perquè una política de turisme de natura no hauria de consistir només a anunciar que tenim camins. També hauria de significar tenir una xarxa ben mantenguda, ben explicada i pensada perquè els visitants i, òbviament, els residents puguin descobrir el territori amb respecte.
El retorn del turisme al territori
El turisme genera activitat econòmica i recursos, tant per al sector privat com per a les administracions. Una part d’aquesta riquesa hauria de retornar al territori en forma de conservació, manteniment i millora dels espais i equipaments que contribueixen precisament a fer-lo atractiu i diferent.
No es tracta de demanar grans infraestructures. En aquest cas parlam de quinze panells. Parlam de manteniment, de cuidar un recurs que ja existeix fa tretze anys i que l’Ajuntament mateix va presentar per posar en valor el patrimoni natural i donar resposta a les demandes dels potencials usuaris.
Qui n’hauria de tenir cura?
La responsabilitat de recuperar i mantenir aquest projecte correspondria principalment a les àrees municipals de Medi Ambient i Turisme. Medi Ambient perquè és l’àrea on actualment s’integren les Rutes de Biodiversitat; Turisme perquè es tracta d’un recurs directament relacionat amb el senderisme, la interpretació del patrimoni natural i la diversificació de l’oferta turística. La mateixa web municipal situa les Rutes de Biodiversitat dins l’àrea de Medi Ambient i manté el projecte entre els seus recursos municipals. No és, per tant, una iniciativa sense responsable dins l’Ajuntament, sinó una actuació municipal perfectament identificable, amb una funció ambiental i turística clara.
Un poble de façana
Un poble “de façana” és aquell que cuida especialment allò que es veu a la fotografia, mentre descuida allò que hi ha darrere. Pollença vol projectar una imatge de municipi de qualitat, amb paisatge, natura, cultura i turisme vinculat al territori. Però la qualitat d’un municipi no es demostra només amb campanyes, fullets o fotografies. També es demostra mantenint allò que el resident i el visitant troben quan surten a caminar. El paisatge no és només allò que es contempla; també és allò que es gestiona.
No cal començar de zero
No demanam un nou projecte. No demanam una gran inversió. Només demanam que no deixin morir el que ja varen fer. Recuperar les Rutes de Biodiversitat seria una actuació senzilla, visible i coherent amb el discurs que Pollença fa sobre el seu patrimoni natural i la seva oferta diferencial. I, sobretot, seria una manera de demostrar que quan un projecte municipal és útil no basta inaugurar-lo, també cal mantenir-lo.
Perquè un municipi no és de qualitat només per la imatge que projecta. També ho és per com manté el territori que aquesta imatge vol mostrar. I el turisme de natura no es pot fer només de postal.
