Les papallones que venen d’Àfrica

La migradora dels cards a Mallorca: un llarg viatge generació rere generació.

Durant la segona quinzena de juny, el nord de Mallorca i altres indrets de les Balears s’han omplit de desenes de milers de papallones migradores dels cards (Vanessa cardui). Umplen camins, marges i espais oberts dels nuclis urbans. No és una escena habitual. Ni tan sols molts observadors veterans recorden un pas d’aquesta magnitud. El juny de 2019 ja es va viure una irrupció important, però l’episodi d’enguany sembla no tenir precedents documentats a l’illa. No han aparegut per casualitat. Darrere d’aquest espectacle hi ha una història que comença molt lluny d’aquí i que la ciència només fa pocs anys que ha començat a entendre en tota la seva complexitat.

La clau és al nord d’Àfrica

Cada hivern una part molt important de la població mundial de la migradora dels cards es concentra al Sahel i a les regions subsaharianes, on les temperatures i la disponibilitat de plantes permeten continuar el cicle reproductiu. Des d’allà, generació rere generació, inicia una recolonització progressiva cap al nord. La migració d’aquesta papallona és un fet del tot habitual i conegut, en vam parlar l’abril del 2009 a l’antic foto bloc.

La clau de l’abundància d’enguany és al Magrib. Les pluges hivernals han estat excepcionals i han transformat grans extensions del Marroc i Algèria en un immens mar de cards i malves, les plantes de què s’alimenten les erugues. La seqüència és senzilla, però poderosa: més pluja significa més vegetació; més vegetació, més erugues; més erugues, més crisàlides i, finalment, milions de papallones adultes. Quan arriba la primavera, aquesta explosió demogràfica emprèn el vol cap al nord. Els vents del sud les empenyen sobre el Mediterrani i les Balears són les primeres terres que troben.

Moltes s’aturen uns dies per alimentar-se, pol·linitzar i reproduir-se abans de continuar el viatge. Les que han travessat el mar sovint presenten ales desgastades i colors apagats, com si la travessia hagués quedat escrita sobre el seu cos. Curiosament, fan el trajecte fins a les Balears en unes 20-36 hores, a una velocitat mitjana d’uns 30 km/h.

Un viatge sense memòria

El més fascinant d’aquesta migració és que cap dels individus que ara observem completarà el recorregut d’anada i tornada. L’adult viu només tres o quatre setmanes i el seu cicle biològic dura entre un i dos mesos. El viatge es construeix com una cursa de relleus: els descendents continuen el camí iniciat pels seus progenitors fins a arribar, els anys favorables, al nord d’Europa i fins i tot a la tundra escandinava. Els individus nascuts al nord d’Europa a finals d’estiu emprenen el viatge de tornada cap al sud, aprofitant els vents en altura. Arriben a l’Àfrica a la tardor, s’hi reprodueixen, i els seus descendents són els que, mesos després, tornaran a emprendre el camí cap al nord.

En conjunt, la migració pot apropar-se als 15.000 quilòmetres repartits entre sis o vuit generacions successives, sense que cap papallona conegui el punt de partida ni el destí final. Un comportament que durant dècades va passar desapercebut i que només estudis recents han pogut documentar amb detall.

Molt més que una papallona

Les migradores dels cards fan una funció ecològica que va molt més enllà de la seva bellesa. Actuen com a pol·linitzadores de llarg recorregut, connectant ecosistemes separats per centenars o milers de quilòmetres, i formen part de la dieta de nombrosos ocells, rèptils i amfibis. Les seves fluctuacions són també un termòmetre molt sensible del clima mediterrani: els anys de sequera al Magrib les migracions es redueixen, mentre que episodis de pluja excepcionals provoquen irrupcions espectaculars com la que vivim aquests dies.

El que veiem ara al nord de Mallorca no és una simple curiositat naturalista. És la manifestació visible d’un dels grans fenòmens migratoris del planeta, un pont biològic que uneix el Sahel, el Magrib, les Illes Balears i el nord d’Europa. Cada papallona que s’atura damunt una flor és una petita peça d’una història que es reescriu generació rere generació i que enguany, de manera excepcional, s’ha fet visible com mai.

Descarrega la infografia. PDF (5.3 MB)

Les papallones s’han reduït fins a un 40 %, en les darreres tres dècades. Davant aquesta situació institucions i associacions han posat en marxa projectes de ciència ciutadana. Es diuen Jardins o oasis de papallones  i també han arribat a les Illes. És ben senzill. Es pot fer tant al jardí com al balcó de casa, però alerta, perquè les papallones necessiten plantes específiques segons el seu cicle vital.

Fonts consultades

• Talavera G, García-Berro A, Talla VNK, Ng’iru I, Bahleman F, Kébé K, Nzala KM, Plasencia D, Marafi MAJ, Kassie A, Goudégnon E, Kiki M, Benyamini D, Reich MS, López-Mañas R, Benetello F, Collins SC, Bataille SPC, Pierce NE, Martins DJ, Suchan T, Menchetti M, Vila R (2023). The Afrotropical breeding grounds of the Palearctic-African migratory painted lady butterflies (Vanessa cardui). Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
• Catalan Butterfly Monitoring Scheme: Pla de Seguiment de Papallones.
• Infografia sobre la migració de Vanessa cardui (CBMS)
• Jardins de papallones. Projecte coordinat pel Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), en conveni amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG).
• Pòster «Papallones de les Balears» De Xavier Canyelles. Servei de Protecció d’Espècies. 2020.