Divendres passat, la Cala de Sant Vicenç es va omplir de famílies, infants, joves i voluntaris a la primera diada d’Arrels Marines. Una jornada de festa que feia visible sis anys de feina constant, per conèixer, estimar i conservar la mar.
Sota la superfície
Hi ha dies que serveixen per celebrar una feina. I n’hi ha d’altres que serveixen per descobrir-la. La primera diada d’Arrels Marines, celebrada aquest passat divendres a la Cala de Sant Vicenç, ha tingut una mica de totes dues coses: celebrava anys de feina constant, però també permetia que molta gent descobrís, per primera vegada, tot el que hi ha al darrere.
Hi havia infants descobrint per primera vegada què s’amaga sota la superfície, famílies embarcant-se cap a Cala Castell, joves i grans fent fotografies o observant peixos fent esnòrquel, voluntaris explicant què és una praderia de posidònia, ajudant a identificar espècies o mostrant que un fons marí aparentment buit és, en realitat, un ecosistema extraordinari… i moltes converses al voltant d’allò que sovint ens passa desapercebut: la mar que tenim davant ca nostra. Però la diada, en realitat, era només la part visible d’una feina que no s’atura.
La notícia no és que durant un dia, prop d’un centenar de persones s’hagin acostat al mar amb curiositat i ganes d’aprendre. La notícia és que això és el resultat de sis anys de feina constant, feta gairebé sempre lluny dels focus, des d’una convicció tan senzilla com poderosa: la conservació comença coneixent i estimant el territori on vius.
Com a soci d’Arrels Marines, i com algú que fa dècades que observa aquesta costa —també des de sota l’aigua—, m’ha agradat veure com moltes de les coses que normalment passen desapercebudes prenien protagonisme.
Aquest és probablement el primer mèrit d’Arrels Marines: han aconseguit fer visible allò que habitualment no es veu.
Arrelar en un territori concret
Vivim d’esquena a la mar, encara que la tinguem davant cada dia. La utilitzam, la contemplam o hi passam les vacances, però poques vegades ens demanam què hi ha sota la superfície o quins impactes suporta aquest espai que sovint donam per descomptat. Massificació, fondejos damunt la posidònia, contaminació, espècies invasores o l’augment de la temperatura de l’aigua són problemes que no sempre es perceben des de la platja, però que transformen silenciosament el Mediterrani.
Davant aquesta realitat, Arrels Marines ha triat un camí poc habitual: no intentar arribar a tot arreu, sinó arrelar profundament en un territori concret: principalment la badia de Pollença, però també la d’Alcúdia i la costa nord pollencina, que són alhora el seu laboratori i casa seva. Aquesta proximitat explica bona part del seu èxit. Treballar sobre un territori que coneixen a fons els permet detectar problemes, generar coneixement i implicar la comunitat d’una manera difícilment replicable des de la distància. Arrels Marines va néixer el 2020, és una entitat ciutadana d’utilitat pública i té la seva seu al Port de Pollença.
La seva feina combina recerca científica, restauració ecològica, educació ambiental i participació ciutadana. No són activitats independents, sinó peces d’una mateixa manera d’entendre la conservació. Estudien la mar perquè la volen cuidar i restaurar; expliquen allò que descobreixen perquè la gent s’ho faci seu; i conviden la ciutadania a participar perquè saben que cap projecte ambiental no tindrà recorregut si no arrela també dins la societat. Tot plegat té un nom: conscienciació ambiental.
Darrere d’aquesta activitat hi ha un equip tècnic petit però altament especialitzat, que treballa durant tot l’any en coordinació amb una extensa xarxa de voluntariat i d’entitats col·laboradores. És aquest equip qui impulsa projectes de cartografia i restauració de praderies de posidònia (Racons Marins), iniciatives de ciència ciutadana, programes educatius que arriben cada any a nombrosos centres escolars de Mallorca…, espais de participació com el Fòrum Talaia Nord, experiències innovadores com ReMar (recuperació d’ecosistemes marins a Pollença i Alcúdia mitjançant l’acció comunitària) i altres projectes de recerca i conservació. Tot plegat són peces d’una mateixa estratègia: conèixer més la mar per cuidar-la millor.
Aprendre a explicar la mar
Hi ha, però, un aspecte que em sembla especialment remarcable. En molt pocs anys Arrels Marines ha sabut construir una manera diferent de comunicar. Les seves xarxes socials, Instagram i Facebook principalment, no són un aparador d’activitats ni una successió de notes de premsa. Han esdevingut una autèntica eina de divulgació ambiental. Amb un llenguatge directe, proper i fresc, han aconseguit parlar de posidònia, biodiversitat, canvi climàtic o gestió del litoral sense perdre el rigor científic ni caure en el catastrofisme.
No comuniquen només el que fan. Han convertit la comunicació en una eina de conservació. No és gens fàcil. En un temps en què les xarxes socials premien la immediatesa i la simplificació, Arrels Marines ha demostrat que també poden servir per generar coneixement, estimular el debat i implicar persones que, probablement, mai assistirien a una conferència sobre ecologia marina. Moltes de les persones que participen en les seves activitats hi varen arribar primer a través d’una publicació compartida o d’un vídeo de pocs segons. Aquesta capacitat de comunicar i engrescar la comunitat fonamenta, en gran part, el seu creixement. Però explica una cosa encara més important: que avui dia conservar també vol dir saber explicar.
El voluntariat, el cor de tot
La diada també ha permès veure una altra realitat menys visible: la força del voluntariat. Darrere de cada taller, cada itinerari submarí, cada sortida en barca, l’organització del sopar a la fresca… hi havia persones que hi dedicaven el seu temps perquè creuen que aquesta mar mereix ser coneguda i cuidada. És el mateix voluntariat que durant l’any participa en activitats educatives, col·labora en projectes de restauració o ajuda a recollir dades per a la recerca científica.
Per això crec que la millor definició d’Arrels Marines no és la d’una entitat ambiental. És la d’una comunitat. Una comunitat que ha decidit responsabilitzar-se del tros de Mediterrani que té davant casa seva. Una comunitat formada per persones voluntàries, però també per un equip tècnic que aporta coneixement, continuïtat i capacitat de transformar aquest compromís col·lectiu en accions concretes.
Les fotografies d’aquesta diada mostren un dia de festa. Però també haurien de recordar-nos una idea molt més profunda. La conservació no depèn només de les lleis, dels tècnics o de les administracions. Necessita persones disposades a implicar-se, a aprendre i a compartir allò que saben. Perquè la mar també necessita arrels. No només les de la posidònia, que sostenen la vida sota l’aigua. També les d’una comunitat que decideix implicar-se, compartir coneixement i assumir que conservar el mar és una responsabilitat col·lectiva.
Les primeres arrelen al fons marí. Les altres, dins les persones.
→ T’has plantejat associar-te a Arrels Marines? ←
©IB3 NOTÍCIES. M. Antònia Buades / Pere A. Cifre.
